El dia s'obre amb Barack Obama demanant als demòcrates un «pla molt clar» sobre la IA, un gest més dins la mateixa setmana en què Amodei, Altman, Musk i Nadella s'han pronunciat sobre «pacar» el ritme del sector. Però la peça que en realitat marca el to del dia és una altra: The Information revela que Anthropic, OpenAI i Google negocien en secret des de juliol un organisme conjunt d'estàndards de seguretat, amb Demis Hassabis proposant-hi ja el 14 de juliol un «Organisme d'Estàndards d'IA de Frontera» inspirat en la FINRA borsària. La crida pública d'Amodei d'aquest cap de setmana, doncs, no neix del no-res: arriba mesos després que la conversa institucional ja hagués començat entre bastidors.
Avui aquesta conversa comença a deixar rastre escrit. Satya Nadella publica el seu propi Codi de Conducta per als models MAI de Microsoft, obert a consulta pública, i es converteix en el primer dels tres grans a convertir la retòrica en un document intern concret, encara que sigui només per als seus propis models. Amodei, mentrestant, hi afegeix un gir inesperat: compara la cursa amb la Xina amb la Guerra Freda nuclear i proposa «negociacions de desarmament». David Sacks li respon que això és «espantar el públic» per justificar un «control governamental». La frontera ja no separa qui vol frenar de qui no: separa qui vol fer-ho entre empreses i qui ho vol fer amb l'Estat pel mig.
La resposta xinesa d'avui també canvia de registre. Ahir era el Ministeri d'Exteriors qui rebutjava les acusacions nord-americanes; avui és Chen Yixin, el mateix ministre de Seguretat de l'Estat -el cap de l'espionatge xinès-, qui publica un article on adverteix que «forces hostils» fan servir la IA generativa per amenaçar «la seguretat política, institucional i ideològica» de la Xina, i assenyala explícitament Claude i un model d'OpenAI com a eines de risc per a les infraestructures crítiques del país. Rere els discursos contraposats de Washington i Pequín, els aparells de seguretat de tots dos costats sembla que comparteixen, en el fons, la mateixa inquietud.
Cap d'aquestes declaracions ha frenat res de mesurable. SoftBank ha vist com les seves accions queien fins a un 13% -la caiguda més forta en dos mesos- el mateix dia en què una vintena de bancs sobresubscrivien un préstec de 11.870 milions de dòlars perquè l'empresa pugui seguir finançant OpenAI. La por i el capital hi conviuen sense contradicció aparent. I, en un registre menor però revelador, Meta comença a desfer en silenci l'aposta de fa tres anys que la IA podria absorbir bona part de la feina dels comandaments intermedis: torna a oferir rols de gestió als treballadors de la seva divisió d'IA aplicada.
La ciència del dia, per la seva banda, no deixa que cap dels dos bàndols simplifiqui l'argument. El mateix informe d'Anthropic que alimenta el debat sobre «pacar» admet, per primer cop, que els seus models més nous ja no es poden donar per descomptat per sota del llindar de risc de bioarmes -un fet concret, no una hipòtesi retòrica. Però una auditoria d'experts publicada aquesta setmana mostra que els bancs de proves de física estaven trencats i subestimaven de debò la capacitat real dels models, que puja del 47% al 79% un cop corregits els errors. Ni «els models són perillosament capaços» ni «els models estan sobrevalorats» acaben de quadrar sols amb les dades d'avui.
El que caldrà mirar els pròxims dies és si el Codi de Conducta de Nadella surt amb mecanismes reals de compliment o queda en declaració d'intencions, si les converses secretes entre Anthropic, OpenAI i Google arriben a res concret abans de la cimera Xi-Trump a Washington, i si la disposició dels bancs a seguir prestant a SoftBank malgrat la caiguda en borsa és senyal de confiança real o només d'un compte que algú haurà de passar més endavant.