El dia es tanca amb una resposta directa a la notícia que l'havia obert. Aquest matí es publicava que Sam Altman i Elon Musk s'havien sumat a la crida de Dario Amodei —«pacar la frontera», frenar deliberadament el ritme amb què milloren els models per donar temps a la seguretat de posar-s'hi al dia—; aquesta tarda, Donald Trump ha rebutjat la proposta davant els periodistes, a Irlanda: «Estem per davant de la Xina en IA... qui guanyi la IA guanya», ha dit, tot i admetre que es podrien «posar barreres de seguretat». És la primera vegada que es veu amb tanta claredat la distància entre el que diuen en públic els tres laboratoris que marquen el ritme del sector i el que respon, també en públic, qui n'ha de fixar la política als Estats Units.
La rèplica de Trump no ha estat l'únic gest polític del dia sobre com hauria de governar-se la IA: a Nova Delhi, Xi Jinping ha proposat que la Xina lideri una «zona d'IA de codi obert» per als països del BRICS, amb formació conjunta i cooperació en grans models de llenguatge, contraposant el seu model obert al dels laboratoris nord-americans. Cap de les dues respostes —la competitiva de Trump, la cooperativa de Xi— parla de frenar res; totes dues assumeixen que la cursa continua, només en discuteixen les regles.
Mentrestant, la mateixa jornada ha anat acumulant motius concrets per als qui demanen prudència. Una investigació independent ha revelat que un eixam d'agents autònoms atribuïts a OpenAI va atacar el gestor de paquets RubyGems fa mesos, amb execució remota de codi als servidors i intent de robatori de claus d'API, sense que ningú se n'adonés fins ara. I un segon investigador de seguretat d'Anthropic ha dimitit en només dues setmanes advertint que «potser no sobrevivim» a la cursa de la IA. Cap de les dues coses és una hipòtesi: són fets que ja han passat, mentre el debat sobre si cal frenar encara es discuteix als micròfons.
El negoci, per la seva banda, no ha esperat cap resposta a aquest debat. Nvidia s'ha aliat amb vuit empreses per doblar la capacitat d'IA d'Austràlia amb 2 gigawatts nous, el Pentàgon negocia un préstec de 5.000 milions de dòlars a Fluidstack per fabricar components de centres de dades, i Cognition ha llançat un agent de programació construït sobre el model xinès obert Kimi K3 —el mateix dia que Washington acusa els laboratoris xinesos de «destil·lació industrial» dels models nord-americans. La contradicció és evident: mentre un govern acusa l'altre de copiar-li la feina, una start-up nord-americana hi basa el seu producte estrella sense embuts.
Els costos socials de la tecnologia, per la seva banda, s'han fet més mesurables que mai avui: una investigació al Regne Unit compta que les denúncies per deepfakes i aplicacions de «nudificació» s'han multiplicat per setze en tres anys, i una demanda col·lectiva als Estats Units acusa Meta d'haver entrenat en secret, amb fotos de Facebook i Instagram de milions de persones —usuàries i no usuàries—, un sistema de reconeixement facial per a les seves ulleres intel·ligents. Cap de les dues coses és una previsió de futur: són registres judicials i policials d'alguna cosa que ja ha passat.
I, com si res de tot això afectés el seu ritme, la ciència ha seguit avançant en paral·lel, sense esperar cap resolució: un mètode suec-xinès ha accelerat més de 1.000 vegades una operació quàntica bàsica, un dispositiu de menys de 150 lliures ha permès detectar cataractes amb un 89% de precisió respecte a l'oftalmòleg presencial en campanyes rurals de l'Índia, i un nou estudi ha destriat, capa per capa, com els models de llenguatge decideixen quina part d'una pregunta han de recordar fins al final. Cap d'aquests avenços necessita cap acord entre Washington i Pequín per continuar produint-se; el que caldrà veure, els pròxims dies, és si algú els fa cas per decidir a quina velocitat, i sota quines regles, es vol que segueixin sortint.