Avui el fil que travessa gairebé totes les notícies no és cap avenç tècnic concret, sinó una mateixa pregunta repetida en quatre àmbits diferents: es pot confiar en la paraula de qui l'ha donada? Jacob Coxon deixa Anthropic i OpenAI denunciant que el sector es juga la vida de tothom per arribar primer a la superintel·ligència, i un responsable d'alineament d'Anthropic li dona la raó en públic. Un matemàtic acusa un investigador d'OpenAI d'haver-lo pressionat perquè retirés un coautor d'Anthropic d'una prova, un dia abans que la mateixa OpenAI proclamés haver resolt en solitari un problema relacionat. Califòrnia legisla perquè ningú s'hagi de fiar només de l'autoinforme d'un laboratori. I el Departament de Justícia investiga si Nvidia va dissenyar un acord de 20.000 milions precisament per no haver de retre'n comptes.
El que hi ha de nou de debò és que la cautela que ahir demanàvem amb la prova de Navier-Stokes d'OpenAI —«cal llegir-la amb reserves fins que la comunitat matemàtica la revisi»— avui s'ha concretat en un fet incòmode i verificable: un dia abans de l'anunci, un investigador d'OpenAI hauria pressionat perquè es retirés un coautor d'Anthropic d'una prova relacionada. No cal esperar la revisió del teorema per veure que la disputa sobre qui es queda el crèdit ja diu alguna cosa real sobre com es reparteix el mèrit quan hi ha diners i prestigi en joc. En canvi, els números de rendiment que DeepSeek dona per al seu nou V4.1 Flash, sense cap taula de referències publicada, són el mateix patró d'autoinforme sense contrastar de sempre: soroll, no novetat.
La tendència que s'hi apunta és un desplaçament, encara incipient, cap a la verificació externa i no voluntària: Califòrnia no demana bones pràctiques, crea un registre legal d'auditors i en prohibeix l'exercici a qui no hi consti; el Departament de Justícia no es fia de la justificació pública de Nvidia sobre el seu acord amb Groq, i hi envia una petició formal d'informació. Són respostes encara incompletes —el registre californià no serà operatiu fins al 2029, la investigació de Nvidia només n'és a la primera fase—, però marquen una diferència amb els codis de conducta merament declaratius que han dominat la conversa sobre governança de la IA durant bona part de l'any.
La ciència d'avui, en canvi, ofereix el contrast que fa falta: un model d'IA i la NASA obren en accés lliure trenta capes de dades lunars i el codi que les llegeix, un equip franc-nord-americà publica a Nature un mètode de simulació molecular amb els seus límits explicats sense embuts, i estudis sobre genòmica, robòtica i botànica de Berkeley, el MIT i Kew arriben acompanyats de dades i mètode revisables. És exactament allò que falta a les afirmacions de Nvidia, DeepSeek o OpenAI sobre els seus propis èxits: la disposició a posar-se a l'abast de qui vulgui comprovar-ho.
Mentrestant, el diner continua movent-se al seu propi ritme, indiferent a totes aquestes preguntes de confiança: Google hi suma 13.000 milions d'euros a Finlàndia, Kepler Computing surt de l'ombra amb un xip de memòria encara sense provar a escala industrial, i Harvey capta 550 milions més fins als 15.600 milions de valoració. És la mateixa dinàmica que ja apuntàvem ahir: la infraestructura i el capital avancen a un ritme que cap dels mecanismes de verificació d'avui —ni els legals, ni els científics, ni els judicials— pot seguir de prop, i que ni Califòrnia ni el Departament de Justícia pretenen encara frenar.
De cara als propers dies caldrà mirar si algun matemàtic independent es pronuncia sobre qui va arribar primer a la prova de Navier-Stokes i sobre l'acusació de pressió contra Bubeck, com respon Nvidia a la petició d'informació del Departament de Justícia, i si l'entrada de Paul Christiano al consell de la fundació d'OpenAI —anunciada ahir mateix— es tradueix en cap decisió real abans que la propera controvèrsia de crèdit o de seguretat torni a posar a prova la paraula d'algun laboratori.