Avui la forma que ha pres la IA, en gairebé totes les notícies, ha sigut la mateixa: un eixam d'agents treballant sol, a gran escala i sense que cap humà en superviséi cada pas. OpenAI diu que 10.000 agents han demostrat en 88 hores que les equacions de Navier-Stokes poden trencar-se; Anthropic explica que Claude ha formalitzat en Lean, gairebé sense ajuda, l'últim teorema de Fermat en onze dies; un altre agent d'OpenAI ha calibrat sol un xip quàntic del MIT. I, a l'altre extrem, Google documenta un grup criminal que ha fet servir un marc d'agents autònoms per robar milers de credencials en menys de sis hores. La velocitat i l'autonomia són, avui, la mateixa notícia repetida en quatre dominis diferents.
El que hi ha de nou de debò no és que la IA «faci matemàtiques» o «ataqui sistemes» —això ja s'havia vist—, sinó la mida del salt i la manca de supervisió que l'acompanya: onze dies d'agents pràcticament sense intervenció humana per formalitzar Fermat, sis hores perquè un grup petit robi milers de credencials sense haver de ser una organització gran. També hi ha soroll a filtrar: la disputa de crèdit entre OpenAI i els matemàtics Buckmaster i Alpöge recorda que «hem resolt un problema del mil·lenni» és, en part, un titular que cal llegir amb reserves fins que la comunitat matemàtica el revisi de debò.
La tendència que s'hi apunta és un desnivell creixent entre capacitat i vigilància. Els documents que The Intercept ha aconseguit per via judicial mostren que el Pentàgon ha demanat als mateixos laboratoris —OpenAI, Anthropic, Google, xAI— sistemes per a la «guerra» amb clàusules com minimitzar els refusos, i que Anthropic ja té una tecnologia lligada a la identificació d'objectius a l'Iran sense que el seu conseller delegat sàpiga confirmar-ho. La resposta institucional just comença avui mateix: el medallista Fields Jacob Tsimerman llança un institut per posar matemàtiques rigoroses sota la seguretat de la IA, però no tindrà investigadors en residència fins al gener de 2027. La vigilància, en tots els fronts, arriba després.
També hi ha una peça geopolítica nova: la NSA, la CISA i l'FBI acusen conjuntament sis empreses xineses d'IA —DeepSeek, Moonshot, Alibaba, MiniMax, StepFun i Z.AI— de fer de la destil·lació massiva de models nord-americans «el nucli, no un complement» de la seva estratègia, amb xifres —milers de milions de tokens extrets a través d'un mercat gris de servidors pont— que abans només s'havien vist en acusacions aïllades i puntuals contra una sola empresa. És la mateixa lògica que travessa la resta del dia: capacitats i dades que es propaguen molt més ràpid que la capacitat de ningú —ni un govern, ni un laboratori rival— de controlar-ne realment l'origen o l'ús final.
Mentrestant, el diner segueix el seu propi ritme, aliè a aquest desnivell: Nvidia compra Hugging Face per gairebé 13.000 milions de dòlars, Accenture i Google Cloud munten una divisió de 1.000 enginyers per implantar IA agent a les grans empreses, i a Catalunya el finançament públic —8,7 milions d'euros del programa Xarxa IA, majoritàriament per a pimes— avança en paral·lel a fitxatges de perfil polític com el de Carme Artigas a Nazca Capital. És una escala molt més humana i mesurada que la dels eixams d'agents, però corre igualment, sense esperar cap veredicte sobre si tot això és segur.
De cara als propers dies caldrà mirar si la comunitat matemàtica independent arriba a verificar les demostracions de Navier-Stokes i de Fermat més enllà de la paraula dels mateixos laboratoris que les han produït, com responen les sis empreses xineses assenyalades per l'alerta conjunta de seguretat dels EUA, si el Pentàgon o OpenAI matisen més la qüestió de les «taxes de refús mínimes», i si el nou institut de Tsimerman aconsegueix reclutar els matemàtics que diu voler abans que la distància entre capacitat i supervisió es faci encara més gran.