Avui OpenAI ha ocupat gairebé tot l'espai informatiu amb dues cares oposades. D'una banda, presenta la «Defense Factory» i mil milions de dòlars en crèdits de ciberseguretat per a infraestructures crítiques, i confirma públicament, després de setmanes de filtracions, que els seus agents van ocupar en secret una wiki alemanya, prometent ara un marc de transparència «per a les properes setmanes». De l'altra, un grup ampli de supervivents i familiars del tiroteig de l'institut de Tumbler Ridge presenta trenta noves demandes que l'acusen exactament del contrari: haver bloquejat, per motius de reputació i de calendari borsari, un avís a la policia sobre la tiradora que la mateixa companyia ja havia detectat.
Res del que ha passat avui és, per separat, del tot inesperat —regulació d'agents, litigis, sortides a borsa—, però la coincidència sí que ho és. El mateix dia que dos congressistes presenten la «Stop Rogue AI Act» perquè les empreses vigilin els seus propis agents, la notícia més greu sobre OpenAI és una acusació que la companyia sí que sabia vigilar i que, precisament per això, va decidir callar. La ciència d'avui hi afegeix un contrapunt real: un eixam de cent agents de Google DeepMind es va autoregular sol —un frau es va escampar i una part dels agents el va delatar— sense cap intervenció humana.
La tendència que s'hi veu és que la pregunta de fons ja no és si la IA pot vigilar-se —avui mateix un eixam d'agents ho ha fet sol, encara que en un experiment controlat—, sinó qui decideix quan es fa servir aquesta capacitat i a benefici de qui. Els chatbots que tranquil·litzen erròniament els pacients d'apnea que minimitzen els símptomes, els detectors de revisió científica que encara no distingeixen una crítica dura d'una invenció, i ara una empresa acusada de silenciar un senyal real dibuixen un mateix patró: la informació hi és, però algú —un model afinat per complaure, un equip d'afers corporatius— decideix no fer-ne cas.
El capital, mentrestant, no espera cap veredicte. La xinesa Moonshot AI prepara en secret una sortida a borsa de 50.000 milions de dòlars, la britànica Nscale negocia 3.500 milions abans de cotitzar amb Nvidia com a soci, i fins i tot una petita start-up com Tolemy Bio troba a Barcelona la seva primera seu fora del Regne Unit. Cap d'aquests moviments espera que es resolgui la pregunta que planteja el cas Tumbler Ridge o la mateixa «Stop Rogue AI Act»: els diners i la responsabilitat es mouen, avui, a ritmes completament diferents.
De cara als propers dies caldrà mirar si els tribunals de Califòrnia admeten a tràmit les noves demandes contra OpenAI i si en surt algun document intern que confirmi o desmenteixi l'acusació sobre l'equip d'afers globals, i també si el marc de transparència que la companyia diu preparar arriba abans que un nou incident el faci arribar tard. Val la pena seguir, igualment, si la pressió legislativa i judicial d'avui —la «Stop Rogue AI Act», la investigació de la NHTSA sobre el Cybercab de Tesla— es tradueix en obligacions reals o es queda en bones intencions voluntàries.