Avui varies institucions han estès una confiança real a la intel·ligència artificial, no només l'entusiasme habitual dels laboratoris. El secretari de Comerç dels Estats Units ha declarat que l'Administració Trump torna a confiar en Anthropic, mesos després d'acusar-la d'obstaculitzar el Pentàgon; el mateix Departament de Justícia s'ha posat per primer cop de part d'OpenAI en un litigi de drets d'autor; i OpenAI ha connectat ChatGPT directament amb Epic, el sistema de registres mèdics que cobreix 325 milions de pacients. Tres passos diferents amb un mateix sentit: la IA deixa de ser només un producte de consum i entra al govern, als tribunals i als hospitals.
Però el mateix dia ha desmentit en part aquesta confiança a escala tècnica. OpenAI, Anthropic, Google i xAI han patit avaries de servei en una finestra de poques hores —ChatGPT i Codex, Claude Sonnet 5, Gemini i Grok, cadascun amb el seu propi incident—, sense que cap de les quatre companyies hagi pogut explicar encara una causa concreta més enllà d'apuntar, en general, a la pressió d'escalar la infraestructura d'inferència. És un recordatori senzill però incòmode: darrere de la integració institucional que avui s'anunciava hi ha una infraestructura prou fràgil com per fallar gairebé alhora en quatre plataformes competidores i desenvolupades per separat.
Dos resultats de recerca publicats en la mateixa finestra hi afegeixen un dubte diferent, no sobre la disponibilitat dels models sinó sobre el seu criteri. Un estudi sobre tècniques de persuasió mostra que un truc que funciona amb Claude d'Anthropic es gira en contra amb els models d'OpenAI i Google: no hi ha una política de rebuig única i predictible, sinó comportaments diferents segons el fabricant. Un altre, signat per genètics de referència com Eric Lander i Pardis Sabeti, demostra que els agents d'IA poden encertar la resposta «correcta» d'un experiment biològic sense entendre'n les regles, i que aquest raonament empitjora justament quan el problema s'allunya del que ja coneixien.
El fil que uneix les peces d'avui no és, com ahir, la distància entre l'autonomia que es desplega i el control que se n'entén, sinó una altra bretxa relacionada: la velocitat amb què governs, tribunals i hospitals estan disposats a confiar en aquests sistemes avança més de pressa que la velocitat amb què l'enginyeria i la ciència poden garantir que aquesta confiança és fundada. Es reconcilia políticament amb Anthropic, es connecta l'IA a l'expedient mèdic de milions de persones, i el mateix dia la tecnologia falla de maneres bàsiques —una avaria compartida, un rebuig que es capgira, un raonament que no aguanta fora del conegut.
De cara als propers dies caldrà mirar si OpenAI, Anthropic, Google i xAI expliquen amb detall què ha provocat l'avaria d'avui, o si en queda només un episodi més sense diagnòstic públic. També val la pena seguir si la integració de ChatGPT amb Epic es manté estrictament de només lectura a la pràctica, tal com promet OpenAI, i si estudis com el de la persuasió o el dels «science sandboxes» empenyen els laboratoris a estandarditzar com i quan els seus models diuen que no, o a mesurar més seriosament fins a quin punt raonen de debò abans de confiar-los-hi encara més.