Avui dos fets, aparentment allunyats, han posat sobre la taula la mateixa pregunta amb una franquesa poc habitual: què queda per fer els humans quan la IA ja fa la major part de la feina que abans es necessitava per entrenar-la. Amazon ha anunciat que tancarà el 30 de setembre Mechanical Turk, la plataforma que el 2005 Jeff Bezos va batejar «intel·ligència artificial artificial» i que durant dues dècades va pagar cèntims a persones per fer les tasques que cap algorisme sabia resoldre. I Bill Gates ha publicat un assaig de 6.000 paraules que proposa reservar fins a un 40% de les feines actuals exclusivament per a persones —cura de la infància, jurats populars— i gravar amb un impost els «tokens» d'IA i els robots perquè el sistema fiscal deixi d'incentivar la substitució de treballadors per màquines. Que la mateixa jornada tanqui un mercat de microfeines humanes per obsolescència i un dels empresaris més influents del sector proposi blindar legalment altres feines no és casualitat: és el mateix fenomen mirat des de dos extrems, el que desapareix i el que algú vol protegir abans que també desaparegui.
Mentre es discutia què quedarà per als humans, la indústria continuava afinant la maquinària que els substitueix cada cop més de pressa. Nvidia ha posat en producció el seu xip Groq 3 LPX, nascut de la compra de Groq per 20.000 milions de dòlars, específicament dissenyat per accelerar la resposta dels agents d'IA. OpenAI, per la seva banda, ha presentat al congrés Hot Chips el seu propi xip Jalapeño i assegura que ja supera els processadors Blackwell de Nvidia en eficiència i latència d'inferència, tot i que continuarà depenent de Nvidia per entrenar els seus models. I Infineon ha comprat la india C2i Semiconductors per controlar millor l'energia que aquests xips consumeixen a ritmes cada cop més erràtics. Les tres notícies dibuixen la mateixa competició, ara centrada no en qui entrena el model més gran, sinó en qui l'executa més barat i més ràpid un cop ja està fet, amb el detall no menor que un dels seus principals clients, OpenAI, s'està convertint també en un dels seus competidors.
En paral·lel, dos estudis han posat en dubte que la IA sigui tan fiable com sembla quan se l'examina de prop. Una auditoria amb 14 models de llenguatge mèdics troba que, en gairebé tres de cada quatre casos, alterar deliberadament el seu raonament pas a pas no canvia el diagnòstic final: el text explicatiu que hauria de permetre a un metge confiar-hi o detectar-hi un error sembla, doncs, més aviat decoratiu que real. Un altre treball mostra que els mateixos models detecten pitjor el discurs d'odi quan és en urdú —parlat per 246 milions de persones— que quan és la seva traducció a l'anglès, deixant passar fins a un 9,9% més de contingut odiós. Els dos estudis assenyalen la mateixa esquerda: els sistemes es comporten de manera diferent segons com se'ls miri, i la manera en què se'ls avalua habitualment —benchmarks en anglès, respostes que sonen raonades— pot estar amagant marges d'error que només apareixen quan algú es pren la molèstia de pertorbar-los expressament.
Aquesta mateixa tensió entre aparença i control ha aparegut avui també en clau de seguretat: la fiscalia taiwanesa ha formalitzat l'acusació contra nou persones, incloent-hi personal de Nvidia i Super Micro, per haver camuflat 74 servidors amb xips prohibits cap a la Xina amb documentació falsa, i OpenAI ha desarticulat una xarxa russa que feia servir ChatGPT per generar, en diversos idiomes i sense accent detectable, propaganda pro-Kremlin difosa a través d'un fals think tank israelià. Cap dels dos casos és nou en essència —el contraban de xips i les campanyes d'influència fa mesos que es documenten—, però tots dos confirmen que la distància entre les normes que haurien de contenir aquests usos i la pràctica real continua sent ampla, i que descobrir-los depèn més de la persecució posterior que de cap barrera que els impedeixi d'entrada.
Els diners, mentrestant, han seguit trobant nous camins de distribució: Bain & Company s'ha convertit en soci «Global Premier» d'Anthropic per portar Claude a grans consultores, i la xinesa Moonshot AI negocia amb Microsoft, Amazon i Google repartir-se fins a un 30% dels ingressos de Kimi K3 als seus núvols respectius, en un acord que seria el primer d'aquest tipus entre una IA xinesa i un gran proveïdor nord-americà —tot i que el mateix govern dels Estats Units acusa Moonshot d'haver-se aprofitat il·legalment del model d'Anthropic per construir-lo. Que aquestes negociacions avancin mentre les acusacions oficials continuen sobre la taula diu molt de com d'independents s'han tornat l'interès comercial immediat i el clima polític de desconfiança. En el vessant més positiu del dia, la ciència ha aportat exemples més modestos però més sòlids: un conjunt de dades específic per a la malària demostra que models oberts petits, ben afinats, superen models propietaris molt més cars; un equip de la Universitat de Califòrnia a San Diego ha desxifrat el patró que activa el 60% dels gens humans amb ajuda d'aprenentatge automàtic; i Google ha ensenyat als seus assistents de realitat augmentada a gesticular amb mans virtuals per explicar millor tasques físiques, mentre un nou mètode d'interpretabilitat promet auditar a un cost cent vegades més baix quines neurones d'un model fan sempre la mateixa feina.
Demà caldrà mirar si l'assaig de Gates genera cap resposta política més enllà de comentaris puntuals —la seva proposta d'impost sobre robots ja va topar fa anys amb la mateixa indiferència que ara intenta trencar—, si les negociacions de Moonshot amb els tres grans núvols nord-americans avancen malgrat les acusacions de Washington, i si OpenAI aconsegueix desplegar Jalapeño als terminis previstos abans que acabi l'any. Caldrà veure també si l'estudi sobre el raonament mèdic decoratiu provoca cap resposta dels laboratoris que entrenen aquests models per a ús clínic, o si, com ha passat amb altres troballes similars, queda com una advertència acadèmica que la pressió comercial per llançar productes acaba diluint.