Avui ha tornat a ploure capital sobre la intel·ligència artificial, en quatre direccions diferents: Broadcom negocia fins a 100.000 milions de dòlars en deute, a través d'un vehicle financer fora del seu balanç, per comprar els xips que després llogarà a Anthropic; nVent ha pagat fins a 2.300 milions per la texana Maverick Power, especialista en distribució elèctrica per a centres de dades; SoftBank ha llançat la major emissió de bons minoristes de la història del Japó, 6.300 milions adreçats a estalviadors particulars, per seguir finançant la seva aposta per OpenAI; i Nvidia continua negociant entrar al capital de Perplexity amb una valoració que superaria els 30.000 milions.
El que hi ha de nou de debò no és que els diners flueixin cap a la IA —això ja ho vam explicar ahir mateix—, sinó que avui una part d'aquest capital ha començat a trobar resistència. Alibaba ha vist com les seves accions es desplomaven un 10% a Hong Kong després de col·locar 10.200 milions de dòlars en accions noves per finançar infraestructura d'IA: el mercat ha llegit la dilució com un cost, no com una promesa. I la SEC ha citat a declarar els bancs que finançaven Situational Awareness, el fons estrella d'IA que gairebé va implosionar el juliol passat. El capital continua escampant-se, però ja no ho fa sense preguntes.
En paral·lel, dos bancs de proves publicats avui posen xifres a una cosa que fins ara eren sobretot intuïcions: els agents d'IA fallen molt més sovint del que els seus propis anuncis suggereixen. SWE Refactor Bench troba que només el 5,4% de les migracions completes de codi se superen de cap a cap, fins i tot amb Claude Opus 5. EarthVerse mostra que la precisió dels agents en catàstrofes naturals cau del 84,65% al 34,81% en el moment en què cal mantenir consistent tota la cadena de raonament, no només encertar la resposta final. I, en sentit contrari, un agent deu vegades més petit que els models de referència, Faraday, els supera replicant recerca científica: la mida sola ja no explica qui guanya ni qui perd.
La confiança tampoc avança on més falta fa: les condicions d'ús d'Instinct atorguen a l'empresa una llicència «perpètua i irrevocable» sobre tot el que l'usuari li comparteix, i una vulnerabilitat sense pedaçar a Grok permet que una pàgina web amagui instruccions xifrades que el mateix model desxifra i executa, filtrant el nom, la ubicació i l'historial de xat de qui l'ha fet servir. xAI en té constància des del 3 de juny i encara no l'ha resolta. Com més autonomia reclamen aquests sistemes sobre la vida digital de les persones, més evident es fa que la seguretat no ha crescut al mateix ritme que els permisos.
El fil que uneix totes dues coses —el capital que topa amb el mercat i els agents que fallen sota escrutini— és la mateixa distància que apuntàvem ahir entre l'escala de les apostes i la qualitat de la verificació, però avui aquella distància ha començat a deixar rastre en xifres que es poden mirar de fora: una cotització que cau un 10%, una citació de la SEC, un 5,4% d'èxit en un banc de proves. Ja no cal esperar un informe intern d'una empresa d'IA per detectar la bretxa: comença a aparèixer en els mateixos indicadors que el mercat ja sap llegir.
Demà caldrà mirar si l'acció d'Alibaba es recupera o continua caient, si Broadcom tanca finalment el paquet de finançament pels 100.000 milions negociats o queda per sota, si xAI publica per fi un pedaç per a la vulnerabilitat de Grok ara que és pública, i si bancs de proves com SWE Refactor Bench i EarthVerse comencen a moderar els anuncis de capacitat del sector, o si el proper acord milionari els torna a treure de la conversa.