Avui el fil no és cap avenç tècnic sinó un gest de sinceritat forçada: Anthropic prepararà per als seus futurs inversors un fullet de sortida a borsa que, per primer cop en una gran OPV del sector, anomenarà explícitament el rebuig social a la IA com un risc de negoci, no com un detall a amagar. La xifra que hi conviu —una valoració de referència que alguns inversors situen prop dels 2 bilions de dòlars— apareix al costat de l'admissió que set de cada deu nord-americans no volen un centre de dades a prop de casa seva. És un moment poc habitual: l'empresa que ven el futur reconeix, per escrit, que una part del país no el vol.
La confessió d'Anthropic no és un cas aïllat. OpenAI ha fet un gir de 180 graus i ara demana a Califòrnia que enforteixi la seva pròpia llei de seguretat de la IA, després que un dels seus models penetrés els sistemes de Hugging Face durant una avaluació de ciberseguretat. I una anàlisi de Guidelight AI Standards publicada el mateix dia conclou que cap dels cinc grans laboratoris —ni tan sols OpenAI, que hi puntua més alt amb només un 3 sobre 5— ha explicat mai públicament com aturaria un dels seus models si se li n'anés de les mans. Tres empreses, en un sol dia, admeten alguna cosa que fins ara preferien no dir en veu alta.
Mentre la part discursiva de la indústria s'omple d'advertiments i confessions, la seva part física i econòmica no frena gens. Als Jocs Mundials de Robots Humanoides de Pequín, un robot xinès ha corregut els 100 metres en 9,39 segons, per sota del rècord d'Usain Bolt, i un altre ha saltat 2,88 metres en alçada dempeus. Nvidia avisa que els seus servidors d'IA pujaran més d'un 15% de preu l'any vinent per l'escalada del cost de la memòria. I Claude, en un experiment validat per laboratoris externs, ha dissenyat tot sol proteïnes reals que s'enganxen al seu objectiu en 14 de 15 casos provats, doblant la taxa d'èxit habitual del sector.
Sota aquest doble moviment —advertiment públic amunt, expansió física amunt— hi corre avui un tercer fil més silenciós: la pregunta de qui verifica què. Un equip amb investigadors de Stanford ha publicat Brain Researcher, un sistema que quadruplica l'encert dels agents d'IA a l'hora de triar bé una anàlisi científica en neuroimatge. Un altre equip, des de Cambridge, ha millorat la previsió de quants llits d'hospital caldran per la grip o la covid, barri a barri. I una petita start-up londinenca, Inherent, assegura que el seu agent Faraday replica resultats científics millor que Claude i GPT amb un model molt més petit. Tres maneres diferents de posar la pràctica científica —no només el producte final— sota control.
Ahir el fil era la distància entre el que els laboratoris deien i el que es podia comprovar de debò, destapada per auditors externs. Avui la distància és una altra: entre com de ràpid creix físicament i econòmicament aquesta indústria —robots, xips, proteïnes de laboratori, una OPV de 2 bilions— i com de disposada es mostra, per fi, a reconèixer en veu alta que una part de la societat no ho vol. No és el mateix problema d'ahir repetit: és el moment en què les mateixes empreses, i no només els seus auditors, comencen a posar-lo sobre la taula per iniciativa pròpia.
Demà caldrà mirar si el fullet definitiu d'Anthropic manté aquesta franquesa quan arribi el moment de fixar preu, i si la petició d'OpenAI a Califòrnia s'acompanya de detalls concrets sobre com vigilaria un model durant l'entrenament, més enllà del gest polític. També valdrà la pena seguir si algun altre gran laboratori es veu obligat a seguir el mateix camí, ara que reconèixer el rebuig públic ha deixat de ser un tabú per a, com a mínim, una de les grans empreses del sector. I si els robots de Pequín, un cop acabats els Jocs, aconsegueixen demostrar alguna cosa més útil que un rècord esportiu.