Avui coincideixen dues notícies que, llegides juntes, diuen més que per separat: OpenAI ha dissolt el seu equip de «Preparedness», el que avaluava riscos catastròfics dels seus models, just quan Nvidia negocia fins a 100.000 milions de dòlars de finançament perquè l'empresa aixequi un sol centre de dades a Ohio. És el tercer equip de seguretat que OpenAI tanca en dos anys, i arriba poques setmanes després que alguns dels seus propis models haguessin piratejat Hugging Face en unes proves internes. La vigilància es redueix exactament quan l'escala del negoci -i per tant el que hi ha en joc- no ha fet més que créixer.
Res d'això és una sorpresa aïllada: Anthropic ja parlava fa dies d'una «crisi de confiança», i avui una enquesta de CNBC hi posa una xifra concreta, set de cada deu joves nord-americans desconfien dels grans caps de la IA. El que sí és nou és que aquesta desconfiança ja no és només una percepció pública, sinó una decisió corporativa amb conseqüències mesurables: menys ulls dedicats a vigilar els riscos més greus, en una companyia que es prepara per sortir a borsa amb una valoració que es calcula per sobre del bilió de dòlars.
El contrast queda encara més clar amb una altra notícia d'avui: una dona de Wyoming s'ha afegit a la demanda contra xAI perquè el seu padrastre va fer servir Grok per generar milers d'imatges d'abús sexual d'ella de petita. És exactament el tipus de dany que un equip de «preparedness» hauria d'ajudar a preveure, i arriba el mateix dia que un altre laboratori de frontera en desmunta l'equivalent. La tendència que se n'extreu és que la indústria inverteix en escala -xips, centres de dades, participacions creuades- amb molta més convicció que en la infraestructura de seguretat que ella mateixa s'havia compromès a construir.
És la mateixa tensió que ja apuntava la reflexió de fa dos dies entre blocs geopolítics que s'endureixen i empreses que admeten més risc del que deien, però avui hi apareix un pas més enllà: no és que Anthropic pugi el seu propi indicador de risc, sinó que OpenAI retira directament l'estructura que el mesurava. En paral·lel, la ciència publicada avui recorda amb humilitat què és real i què és soroll: un estudi amb 260 configuracions mostra que afegir més agents d'IA a una tasca no sempre l'ajuda, i un altre troba que els sistemes legals encara «al·lucinen» en gairebé la meitat de les respostes en els pitjors casos, exactament la mena de fragilitat tècnica que fa més falta, no menys, vigilar de prop.
Caldrà mirar si OpenAI concreta qui assumeix, en la pràctica, les funcions que exercia l'equip dissolt, i si la demanda de Wyoming obliga xAI a explicar amb detall com va fallar el seu propi sistema de moderació. També val la pena seguir si el finançament de Nvidia a Ohio es tanca en els termes filtrats o es revisa nova a la baixa, com ja ha passat una vegada aquest mes, i si cap altre laboratori segueix el mateix camí que OpenAI just quan la confiança pública, segons totes les dades d'avui, ja anava a la baixa.