Avui el mapa geopolític de la intel·ligència artificial s'ha endurit més que cap altre dia recent: Pequín ha obligat Meta a desfer la compra de 2.000 milions de dòlars de l'startup Manus, Washington ha redactat una carta que exigeix a 35 països triar bàndol entre el seu propi bloc i el que lidera la Xina, i Mistral ha aixecat una coalició d'ASML, Capgemini i Amadeus per construir fins a un gigawatt de còmput «sobirà» europeu. En paral·lel, Anthropic ha pujat el seu propi risc de desalineament de «molt baix» a «baix», un estudi de METR ha suspès dos articles científics fets per agents amb els estàndards reals d'una conferència, i una recerca de Hong Kong ha trobat que els agents que aprenen de la seva pròpia experiència acaben reutilitzant dreceres insegures.
Res d'això és totalment nou per separat -la fricció entre la Xina i els Estats Units, les pujades de risc d'Anthropic i els estudis que qüestionen els agents ja hi eren aquesta setmana-, però la coincidència del mateix dia sí que ho és: mai fins avui els tres blocs -Pax Silica, WAICO i la coalició europea de Mistral- havien quedat retratats alhora amb noms i xifres concrets, i mai tres peces de recerca o d'autoavaluació independents havien apuntat el mateix dia en la mateixa direcció: que els agents encara fallen, o fallen malament, quan ningú els revisa amb prou rigor.
La tendència que se n'extreu és doble i es reforça a si mateixa: com més s'endureixen els blocs geopolítics -cadascun exigint lleialtat exclusiva, com mostra el cas del Kazakhstan citat per Reuters com l'únic país que ha signat totes dues iniciatives-, més necessiten els actors de dins de cada bloc mostrar que vigilen els seus propis sistemes, ni que sigui per motius reputacionals davant d'inversors i reguladors. Anthropic ho fa just quan prepara una sortida a borsa basada en previsions de 200.000 milions de dòlars d'ingressos el 2028, una xifra que encara no s'ha guanyat amb resultats reals.
És la mateixa tensió que ja apuntava la reflexió d'ahir entre la velocitat del capital i la cautela de la ciència, però avui hi apareix una capa nova que fins ara no havia sortit amb tanta claredat: no és només que el diner es mogui més de pressa que el coneixement, sinó que la geopolítica -qui pot fer servir quins xips, quins països poden triar quin bloc, qui queda fora de la taula- avança igual de de pressa que totes dues coses alhora. Les tres pressions xoquen el mateix dia sense que cap institució, ni tan sols Washington o Pequín, sembli tenir-ne el control complet.
Caldrà mirar si Tencent arriba a fer-se amb Manus com a accionista principal, si la carta de Washington als 35 països s'arriba a enviar en la forma que ha filtrat Reuters, i si Anthropic detalla amb xifres concretes què separa exactament un risc «baix» d'un de «molt baix». Amb el cap de setmana ja avançat i l'activitat de laboratoris i governs previsiblement més lenta els pròxims dies, serà també el moment de veure si algú respon públicament als dos estudis d'avui sobre agents amb dreceres insegures i recerca suspesa, o si queden, de moment, com un avís més sense resposta.