Avui ha quedat clar que la carrera de la intel·ligència artificial ja no es juga només en laboratoris ni en presentacions de nous models, sinó en qüestions molt més terrenals: qui paga l'electricitat, qui es pot permetre cobrar menys pel mateix servei, i qui assumeix el risc quan un projecte de centre de dades no arriba a bon port. Les notícies del dia —des de Texas fins a la Xina, passant per Washington i Amazon— dibuixen un sector que continua creixent a un ritme vertiginós, però que per primer cop en setmanes topa amb frens polítics, econòmics i regulatoris concrets, no només amb advertiments teòrics sobre riscos futurs.
El senyal més nítid ha vingut de Texas, on el governador Greg Abbott ha ordenat congelar l'aprovació de nous centres de dades fins que se n'auditi l'impacte real en la xarxa elèctrica i l'aigua, després que gairebé cap de les empreses consultades respongués a una enquesta prèvia sobre el seu consum. No és una novetat aïllada: fa dies que aquest diari recull com els promotors de centres de dades busquen avals bancaris multimilionaris perquè les elèctriques es fiïn dels seus projectes, o com start-ups com Valar Atomics capten mil milions de dòlars per fabricar reactors nuclears de fàbrica. Avui, per primer cop, un govern diu prou i posa la pilota a la teulada del sector.
En paral·lel, la pressió competitiva s'ha fet notar en el terreny dels preus. OpenAI ha confirmat que supera els 1.000 milions d'usuaris actius, però ho ha fet alhora que retallava fins a un 80% el cost dels seus models més barats, en un moment en què una allau de models xinesos —Qwen, Kimi, Seedance, DeepSeek— competeix ja de tu a tu amb els laboratoris nord-americans i, segons Bloomberg, crea una autèntica «zona de la mort» de preus per a qui no els pugui igualar. Créixer en usuaris ja no garanteix marges: cal créixer i, alhora, abaratir-se.
Mentrestant, l'adopció empresarial de la IA continua imparable i gairebé indiferent a aquestes tensions: Cognizant certifica 30.000 treballadors en Claude, BBVA crea una unitat global i un marc per desplegar agents entre 127.000 empleats, i fins i tot el Congrés dels Estats Units confirma que ChatGPT s'emporta el 90% de la seva despesa en IA. La trobada d'avui a la Casa Blanca amb OpenAI, Anthropic, Google i Meta per definir proves de seguretat voluntàries, en canvi, aporta poca novetat real: continua sent un marc sense obligacions ni transparència garantida, més gestió de la imatge que resposta de fons als incidents recents de les pròpies empreses.
El fil que uneix el dia és, doncs, una maduresa incòmoda: la IA ja no es discuteix només per la seva capacitat, sinó pel seu cost real —elèctric, hídric, econòmic— i per qui l'assumeix. Els governs comencen a posar-hi fre allà on els números no quadren, els laboratoris es veuen obligats a abaratir-se davant la competència xinesa, i les empreses, mentrestant, continuen adoptant-la amb normalitat creixent. Són tres velocitats que conviuen malament: la política frena, el mercat es tensa i l'adopció avança, totes tres alhora.
Caldrà mirar demà si l'auditoria de Texas es queda en un gest simbòlic o si altres estats la segueixen, i si la retallada de preus d'OpenAI és una resposta puntual a la pressió xinesa o el començament d'una guerra de preus més llarga que posi a prova la rendibilitat de tot el sector just quan OpenAI i Anthropic es preparen per sortir a borsa.