iaintel·ligènciaartificial.cat← Portada

Secció · Poder i geopolítica

Millorant tràmits amb IA

El programa caTgirem de la Generalitat ha redissenyat 170 tràmits i hi ha dissenyat 38 sistemes d'IA, però no n'ha posat a tot arreu. Qui en porta la innovació explica on encaixa la IA —assistents que responen dubtes, formularis que classifiquen, agents que revisen documents— i com ha canviat, sobretot, la manera de redissenyar.

Reformar l'Administració implica redissenyar els tràmits

La Generalitat ha posat en marxa, des de l'inici de la legislatura 2024-2028, un procés de reforma de l'Administració orientat a simplificar la relació amb la ciutadania, les empreses i les entitats. Aquest procés va prendre una forma institucional clara amb la constitució, el novembre de 2024, de la Comissió d'Experts per a la Definició de l'Estratègia de Transformació de l'Administració de la Generalitat i la Millora dels Serveis Públics, la CETRA, formada per una setantena de persones expertes i encarregada d'elaborar propostes per transformar l'Administració i el sector públic. El treball de la CETRA, desplegat durant el 2025 i concretat en un conjunt de propostes de reforma, situa la simplificació normativa i administrativa com una de les palanques principals per avançar cap a uns serveis públics més àgils, comprensibles i propers.

Un dels instruments principals d'aquesta reforma és el programa caTgirem serveis, anomenat així perquè el seu objectiu és replantejar els tràmits de la Generalitat, per fer-los més fàcils i ràpids. La simplificació de tràmits no vol dir només digitalitzar formularis o substituir paper per pantalles, sinó revisar els procediments de principi a fi: què es demana, per què es demana, quines dades ja té l'Administració, quins documents podrien deixar d'exigir-se, quins passos generen més fricció i quins terminis es poden reduir sense perdre garanties. En aquest marc, caTgirem serveis ja ha redissenyat 170 tràmits i preveu abordar-ne 80 més en l'actual legislatura, per fer més simple i eficient la relació dels ciutadans amb l'Administració.

La metodologia de caTgirem serveis segueix la metodologia de la Guia de Serveis Digitals de la Generalitat, que adapta l'enfocament design thinking al disseny de serveis públics digitals. El redisseny s'estructura en cinc fases. La primera és la comprensió: entendre què implica el servei, quines persones hi intervenen, quins passos segueixen els usuaris, quins sistemes i documents hi ha al darrere i quins punts de fricció apareixen en l'experiència real. La segona és la redefinició del servei: a partir del que s'ha après, s'acota el repte que cal resoldre i es decideix en què se centrarà el redisseny. La tercera és la ideació, en què es generen alternatives de solució i es prioritzen les que poden tenir més impacte i viabilitat. La quarta és el prototipatge, que converteix les idees en versions concretes de formularis, pantalles, comunicacions, fluxos o materials de suport. Finalment, la cinquena és la validació, en què aquestes propostes es contrasten amb usuaris potencials, unitats gestores i altres actors implicats abans de passar a la construcció o implantació. En el programa caTgirem, aquest procés s'organitza habitualment en projectes d'uns dos mesos de durada, amb sessions de treball successives i tasques de preparació entre sessions. Quan la complexitat del servei ho requereix o quan la validació mostra que cal aprofundir-hi, s'hi afegeixen iteracions addicionals per ajustar el diagnòstic, refinar les solucions o tornar a validar el resultat.

El programa caTgirem serveis i la seva metodologia han estat reconeguts amb el prestigiós premi internacional de disseny iF design, conegut com un dels Òscars del món del disseny.

IA en el funcionament dels tràmits?

El programa caTgirem de redisseny de tràmits no ha incorporat la IA sistemàticament en cadascun dels 170 tràmits redissenyats. Fer-ho hauria estat allò que s'anomena «una solució a la recerca de problemes» o «qui té un martell, veu tots els problemes com si fossin claus». La metodologia de disseny fuig precisament de partir d'una solució predeterminada, sinó que aborda cada repte de forma oberta per trobar-li les solucions més adequades. I, malgrat les capacitats impressionants de la IA generativa, no és una solució adequada per gestionar tots els tràmits. La idea que l'Administració tingui un ChatGPT o un Claude al qual els ciutadans fessin totes les seves sol·licituds i aquest els donés immediatament les respostes difícilment garantiria principis bàsics de l'acció administrativa, com ara que a persones en la mateixa situació se'ls ha de respondre el mateix. Tampoc ho garanteixen al 100% els funcionaris humans, però mentre que la legislació ja té assumit el comportament humà, el debat jurídic sobre l'ús de la IA a l'Administració encara està poc madur com per a un ús tan sistemàtic de la IA.

Tanmateix, en el procés de redisseny dels tràmits hi trobem una constel·lació d'aspectes concrets a millorar (el que en l'argot del disseny anomenem «punts de dolor»), per a alguns dels quals la IA és especialment escaient, de manera que per a un total de 170 tràmits redissenyats, a caTgirem hem dissenyat fins a 38 sistemes d'IA, alguns dels quals a dia d'avui ja estan desenvolupats i implantats. Vegem algunes tipologies d'aquestes situacions en què la IA encaixa especialment.

a) Informació personalitzada

Els tràmits administratius miren de donar resposta a realitats complexes, i això produeix tràmits complexos i informació complexa. Per exemple, en una subvenció per a la compra de cotxes elèctrics no ha de fer el mateix qui amortitza IVA que qui no l'amortitza, o qui vol només el cotxe o també el punt de càrrega, o qui finalment ha comprat un cotxe diferent del que havia indicat… Això genera centenars de possibles preguntes diferents, a les quals l'Administració respon amb pàgines i pàgines d'explicacions. Però lògicament cap ciutadà té ganes de llegir tot aquest munt de pàgines per intentar trobar la resposta a un problema concret, el seu.

Davant d'aquesta situació, la IA i concretament els assistents basats en RAG («generació augmentada per recuperació») poden ser la solució, ja que donen a cada persona la resposta que necessita. CaTgirem n'ha dissenyat diversos, dels quals s'ha posat en marxa justament el d'ajuts per a la mobilitat elèctrica Moves III. Crear un d'aquests assistents per a l'Administració té dificultats especials: cal establir límits clars sobre quines preguntes pot respondre i quines ha de derivar i on, i cal minimitzar el risc de respostes errònies, que sempre hi poden ser, cosa que porta a una revisió exhaustiva de les fonts d'informació. Tot aquest esforç surt a compte especialment en els tràmits en què hi ha un major volum de consultes, o si estan concentrades en un període de temps.

b) Classificació

Una variant del problema anterior és el dels catàlegs extensos. Quan l'Administració demana als ciutadans que identifiquin el seu cas entre un repertori massa ampli d'opcions, aquests es perden perquè no saben què s'ha de posar en cada «calaixet» o on està el que busquen. Per exemple, les empreses s'han de registrar com a productores de residus, i això implica que un dentista ha de llegir-se un catàleg enorme fins a trobar, a la pàgina 161, que el codi de residu 180101 és «Objectes tallants i punxants», que és el que deuen ser les seves agulles hipodèrmiques; i un cop ha anotat aquest codi l'ha de posar en un formulari.

Aquest és un dels tràmits que estan sent transformats gràcies a la IA. El nou formulari, que ja sap que el ciutadà és dentista, li proposarà els tipus de residus més freqüents de les clíniques odontològiques, i si el dentista en troba a faltar algun, podrà xatejar amb l'assistent IA del formulari per explicar-l'hi… i s'estalviarà de llegir-se 160 pàgines de codis.

També s'estalviaran moltes pàgines els empleats públics que fins ara feien la distribució de les peticions o instàncies genèriques. Fins ara, quan un ciutadà feia una petició que no correspon a cap formulari concret, indicava el departament que creia adequat. La petició hi arribava, i en unes hores o pocs dies algú la llegia i veia que era per al Servei Territorial de Lleida; algú de Lleida la llegia i veia que era per a l'edifici tal… fins que finalment arribava a l'ordinador d'una persona de la unitat responsable, unes hores o dies més tard; i de vegades es detectava que la petició, vista en detall, en realitat era per a un altre departament, al qual es redirigia. En els propers mesos una IA farà tot aquest procés, en minuts, gràcies a l'entrenament que ha rebut amb les peticions d'anys anteriors. I algun cop s'equivocarà, com també fem els humans, però ho farà molt més ràpid.

En aquest darrer cas parlem de preentrenament perquè la tecnologia emprada ha estat l'aprenentatge automàtic, i és que no tota la IA que s'està aplicant és IA generativa sinó que en determinats casos les tecnologies més clàssiques són prou eficaces i més eficients. Però és cert que les capacitats genèriques i preentrenades de la IA generativa, cada cop més properes a una intel·ligència general, conviden a pensar en més casos d'ús: si la IA llegeix textos per classificar-los, podria fer-ne altres coses?

c) Processament automàtic de documents

Doncs sí, la IA generativa pot processar documents amb molta versatilitat, i això aporta un enorme valor, ja que gran part de la feina de molts empleats públics és analitzar la documentació aportada pels ciutadans. Hem dissenyat i s'estan implementant agents que comproven rebuts, contractes i títols acadèmics, o que analitzen estatuts d'una entitat o projectes de creació d'empreses per comprovar si contenen tot allò que legalment han de contenir i si infringeixen alguna regulació, cas en el qual ho assenyalen als empleats públics responsables d'acabar-ho de validar.

En altres casos, l'agent d'IA no estarà a la rerebotiga ajudant el funcionari, sinó incrustat en el formulari, de manera que quan el ciutadà o ciutadana adjunti un document, l'agent l'analitzarà en temps real i al cap d'uns quants segons li podrà dir «compte, que en el teu projecte d'empresa hi falten els plànols i la llista de treballadors amb les seves titulacions». D'aquesta manera, permetrà als ciutadans de corregir les mancances al moment i evitarà que la tramitació entri en un ping-pong de requeriments i respostes, cosa que actualment és un dels motius de la durada excessiva de moltes tramitacions.

IA en el procés de millora dels tràmits

Si la IA es pot integrar en els tràmits per millorar-ne el funcionament, també es pot integrar en el procés de redisseny dels tràmits, per fer-lo més efectiu i eficient. La Generalitat ofereix uns 2.000 tràmits als ciutadans, més centenars de procediments interns, de manera que si els intentéssim redissenyar tots a mà, no acabaríem mai, o bé no sortiria mai a compte dedicar temps a millorar els que tenen un menor volum de sol·licituds.

El programa caTgirem va començar a mitjan 2024 sense usar IA, i ha arribat a mitjan 2026 havent-la incorporat gairebé en cada fase del procés de disseny, cosa que està permetent disparar la productivitat: amb menys hores aconseguim redissenyar més tràmits, i amb les mateixes hores els aconseguim redissenyar molt millor.

a) Comprensió del tràmit

En aquesta fase, els agents IA en mode recerca són una eina valuosíssima. Per a un dissenyador que redissenya 2 o 3 tràmits cada mes, cada nou tràmit implica entrar en un món altament especialitzat que desconeix, però els informes de recerca generats per agents d'IA li permeten xuclar tota la informació disponible i sintetitzar-la en minuts; entendre la normativa, comparar amb la forma de gestionar el mateix tràmit en altres governs…

Els LLM també permeten extreure tot el suc de les consultes, queixes, suggeriments i enquestes de satisfacció en què els ciutadans fan comentaris sobre el tràmit. Des del punt de vista de la millora de la qualitat, aquest és un tresor que fins ara lamentablement es perdia, per incapacitat humana de llegir centenars de missatges; ara en canvi podem aprofitar-ne tot el valor.

Finalment, l'ús d'usuaris sintètics basats en LLM permet complementar la informació aportada en entrevistes i tests amb usuaris reals. No hi ha res millor que parlar amb usuaris reals del servei, però això és molt costós: per aconseguir entrevistar 5 humans cal trucar-ne almenys 50, i cap d'ells hi voldrà dedicar més de mitja hora. En canvi, els LLM no es cansen i es presten molt bé a representar rols, de manera que per exemple podem generar un conjunt de 50 humans sintètics, de perfils demogràfics diferents, i dir-los «intenta omplir aquest formulari i digues en veu alta què penses en cada moment»; potser no detecten tots els problemes que hi veurien usuaris reals, però gairebé tots els problemes que detecten són reals i per tant són una font riquíssima per a la millora dels tràmits.

b) Ideació

Els LLM potencien enormement la capacitat de pluja d'idees dels equips humans. Un prompt com ara «busca totes les possibles solucions a aquest problema X, posant-me exemples de l'Administració o d'altres sectors» proporciona un material riquíssim que fins ara estava limitat per la riquesa d'experiències i coneixements dels membres de l'equip i per la quantitat d'hores que puguessin invertir en la recerca.

c) Prototipatge

Aquesta és la fase en què el guany és més evident. L'elaboració d'un prototip (d'un formulari, d'una app o d'una carta) era fins ara un procediment molt artesanal que consumia moltes hores, i això limitava el que podíem prototipar i la presa de decisions resultant. Quan només prototipes la pantalla de l'expedient d'una persona física, ningú detectarà els problemes que tindria la pantalla de l'expedient d'una persona jurídica; i quan s'han dedicat moltes hores a crear un prototip, es genera una tendència natural a voler-lo donar per bo, passant per alt les mancances que haurien de portar a fer-ne una segona versió. Les eines de prototipatge amb IA no només són unes mans ràpides i expertes que creen prototips en minuts (tot i que després calen 1 o 2 hores per ajustar-los) sinó que també són expertes amb criteri que saben plantejar maneres més o menys usables d'implementar cada funcionalitat.

d) Validació

Els usuaris sintètics han esdevingut també fonamentals a caTgirem en aquesta fase, i s'han integrat en el dia a dia amb la mateixa naturalitat que l'autocorrector en l'editor de textos. Tenir una intel·ligència a la qual anem ensenyant tot el que anem dissenyant, perquè ens digui si s'entén i si és coherent amb tot el que hem fet, permet detectar les mancances molt aviat i corregir-les abans d'arribar als tests de validació amb usuaris reals.

Eines increïbles per a reptes que semblaven impossibles

La millora dels serveis públics conté reptes majúsculs i sovint genera escepticisme, justificat per limitacions que fins ara eren plenament vigents. «Sí, l'explicació del nostre tràmit és complicada perquè tenim molta casuística; i què vols que hi fem?». «Podríem tramitar el doble de ràpid… si ens donen el doble de plantilla». «Hem redissenyat 170 tràmits; però quants anys caldran per redissenyar-ne 2.000?». L'estat de l'art actual de la IA (octubre de 2026) ja permet fer tècnicament possible de superar molts d'aquests reptes. Això no vol dir que les limitacions hagin desaparegut: no estan en les eines, però sí en la capacitat de desplegar-ne moltes simultàniament, i en els dubtes jurídics que el seu ús genera en sistemes tan garantistes com els de l'Administració. Per aquest motiu, la incorporació de la IA en els tràmits es produeix de manera gradual, a diferència de la seva incorporació als processos de redisseny, que ja és molt més sistemàtica i està ajudant a agafar molta velocitat en la reforma de l'Administració, l'eterna promesa que estem començant a veure realitzada.

Cap a una Administració robotitzada?

Tots aquests progressos podrien suggerir que hem entrat en un futur en què les màquines substituiran els empleats públics… però aquest no seria un futur prometedor. Els usuaris a qui entrevistem valoren molt l'agilitat que els proporcionen els serveis digitals quan tot va bé, però alhora reivindiquen més que mai una Administració amb persones que els escoltin i els entenguin. Així, el canvi més profund en l'Administració no serà que alguns tràmits incorporin assistents intel·ligents o que alguns documents es puguin revisar automàticament. El canvi real és que l'Administració millori els tràmits aprenent de les dificultats de la ciutadania i de l'experiència dels professionals públics. La IA pot ajudar-nos a escoltar millor, detectar abans els problemes, provar solucions amb més agilitat i executar alguns passos més ràpidament i amb disponibilitat 24/7. Però el canvi ha de continuar sent profundament humà: la intel·ligència artificial no ha de ser protagonista de la nova Administració, sinó una ajuda perquè en l'Administració la ciutadania hi trobi senzillesa, agilitat i empatia.