La transformació digital de la justícia és ja una realitat, però no totes les tecnologies fan el mateix. En un àmbit com el judicial, entendre què pot fer cada eina és essencial, perquè la tecnologia pot arribar molt lluny, però la decisió i la responsabilitat no es poden delegar.
Al mateix temps, la ciutadania, l'advocacia, la procura i les empreses incorporen cada vegada més l'automatització i la intel·ligència artificial per gestionar la informació, preparar escrits o tramitar reclamacions a gran escala. Si aquesta capacitat creix mentre que els tribunals i les oficines judicials continuen assumint manualment bona part de la seva tramitació, l'asimetria pot augmentar la pressió sobre el sistema. El procediment monitori, pel seu volum i el seu grau d'estandardització, és un bon cas pràctic per plantejar una qüestió essencial: fins on podem automatitzar la Justícia sense automatitzar la decisió?
1. Què automatitzar i què no
La transformació digital de la Justícia no consisteix a posar IA a tot arreu; consisteix a aplicar la tecnologia adequada a cada tasca i el criteri humà per a allò que realment el necessita. No és el mateix digitalitzar, transformar digitalment, automatitzar o robotitzar, que utilitzar intel·ligència artificial, sigui generativa o agèntica.
Digitalitzar pot consistir a escanejar un document o en el mateix expedient electrònic. La transformació digital implica que els processos funcionin sobre una infraestructura digital, com és el cas de les notificacions telemàtiques o la interoperabilitat de sistemes. Per automatitzar hem d'entendre que el sistema executi una operació, sense intervenció humana, com pot ser un còmput de terminis o un repartiment. Dins de l'automatització cal distingir també la robotització de processos o RPA (Robotic Process Automation). L'automatització és el concepte ampli: qualsevol tecnologia que permet executar una tasca o un procés amb una intervenció humana reduïda. La RPA n'és una modalitat concreta basada en «robots» de programari que imiten les accions que faria una persona davant les aplicacions: introduir o copiar dades, emplenar camps, moure informació entre sistemes o executar una seqüència de passos prèviament definida. És especialment útil en tasques repetitives, estructurades i basades en regles. No és per si mateixa intel·ligència artificial, tot i que actualment es pot combinar amb IA per ampliar la capacitat d'automatitzar processos més complexos [1]. En canvi, utilitzar la IA implica que un sistema, a partir d'unes dades, permeti classificar, extreure, predir, recomanar o generar contingut. Si la IA és generativa permetrà crear contingut nou, com el resum d'una sentència o un esborrany de sentència. I finalment, ens trobaríem amb la IA agèntica, com a tecnologia emergent, que permetria a partir del contingut creat prendre decisions operatives i actuar sobre altres sistemes per completar una tasca [2].
Aquesta distinció té una traducció jurídica: el Reial decret llei 6/2023 incorpora al sistema judicial les actuacions automatitzades, proactives i assistides [3]. Les automatitzades permeten executar actuacions simples que no requereixen interpretació jurídica, com per exemple la declaració de fermesa quan concorrin els requisits legals. Les assistides van un pas més enllà: poden generar esborranys de documents complexos que serveixen de suport a la resolució, però aquest esborrany no és, per si sol, una resolució i necessita sempre la validació final de l'autoritat competent.
No es tracta, per tant, de preguntar-nos què podem fer amb IA dins l'àmbit de la justícia, sinó quin problema volem resoldre i quina tecnologia és l'adequada. El límit apareix quan entren en joc la interpretació jurídica i la decisió jurisdiccional. Aquí el criteri i la responsabilitat han de continuar sent humans.
Aquesta frontera també queda recollida en el Reglament (UE) 2024/1689 d'intel·ligència artificial, que estableix que els sistemes d'IA poden donar suport a la presa de decisions judicials, però no substituir-la [4]. La decisió final ha de continuar sent humana. En la mateixa línia, la Política d'ús de la intel·ligència artificial en l'Administració de justícia del Comitè Tècnic Estatal de l'Administració Judicial Electrònica (CTEAJE), de 2024, ja establia que la tecnologia havia de servir de suport als professionals i no substituir la decisió humana, i admetia la generació d'esborranys però no l'emissió automatitzada de resolucions definitives. Més recentment, la Instrucció 2/2026 del Consell General del Poder Judicial [5] reforça aquest criteri: la IA pot cercar, analitzar, estructurar informació i generar esborranys, però la verificació dels fets, la valoració de la prova, la interpretació del dret i la decisió jurisdiccional continuen sent responsabilitat del jutge. Un esborrany generat per IA no és, per tant, una sentència automatitzada: exigeix una revisió personal, completa i crítica del jutge, que conserva íntegrament la decisió i la responsabilitat.
2. El monitori: fins on podem automatitzar?
El procediment monitori és un procediment judicial mitjançant el qual es poden reclamar deutes dineraris que siguin líquids, determinats, vençuts i exigibles i que es puguin acreditar documentalment. La petició inicial es pot presentar sense advocat ni procurador, amb independència de la quantia reclamada. Precisament per la seva estructura pautada i per l'elevat grau d'estandardització de moltes de les seves actuacions, és un bon cas pràctic per analitzar fins on pot arribar l'automatització sense entrar en el terreny de la decisió judicial [6]. D'altra banda, el seu volum també explica l'interès per automatitzar-ne la tramitació. Catalunya tramita al voltant de 155.000 procediments monitoris anuals i el 2025 es va mantenir com la tercera comunitat autònoma amb més volum d'aquest tipus de procediments, només per darrere de Madrid i Andalusia.
A Catalunya, qualsevol ciutadà pot presentar telemàticament una petició de monitori a través de l'Àrea privada de la Seu Judicial Electrònica (https://seujudicial.gencat.cat/ca/que_cal_fer/deute/monitori_inferior), sense necessitat d'advocat ni procurador en la petició inicial [7]. No es tracta simplement de traslladar un formulari de paper a una pantalla: el procés és guiat, identifica el tipus de reclamació, recull de manera estructurada les dades de les parts, la quantia i el motiu del deute, permet incorporar la documentació justificativa i envia la demanda directament al mòdul de registre i repartiment del partit judicial corresponent.
A partir d'aquí, bona part dels tràmits del procediment no exigeixen interpretar el dret, sinó executar operacions repetitives i sotmeses a regles: registrar l'assumpte, repartir-lo, comprovar determinades dades, controlar terminis, generar comunicacions o impulsar el tràmit següent quan es compleixen unes condicions prèviament definides. En el cas de Catalunya, el sistema de gestió processal e-JCat ja té la funció automatitzada de registre i repartiment, i actualment estem treballant en la robotització de la resta de la tramitació.
A partir d'aquí, la IA pot ajudar a llegir la documentació incorporada a l'expedient, extreure'n informació, identificar imports o dates, classificar documents, detectar dades que falten o preparar una proposta d'actuació. La combinació de les dues tecnologies permet passar a una tramitació en què el sistema no només executi passos mecànics, sinó que també sigui capaç d'extreure i estructurar la informació necessària per preparar el tràmit següent. En les fases més avançades és on pot arribar a generar un esborrany de resolució perquè el jutge el revisi i el validi.
A més, tenim l'exemple del Ministeri de Presidència, Justícia i Relacions amb les Corts, que ja utilitza RPA per automatitzar el registre i repartiment i una part de la tramitació dels monitoris. Des del 2023, aquesta experiència ha permès alliberar més de 31.000 hores de treball. Quan una solució ha demostrat que funciona en un entorn judicial comparable, innovar no significa començar de zero, sinó aprofitar l'experiència, adaptar-la al propi sistema i millorar-la. A Catalunya, el pas següent és avançar en la robotització de la tramitació i combinar-la amb eines d'intel·ligència artificial. La previsió és que aquesta nova fase pugui començar a ser una realitat el 2027.
3. Què està fent Catalunya amb la IA en l'àmbit judicial
A Catalunya ja conviuen projectes d'IA en producció, proves de concepte que n'han acreditat la viabilitat i noves iniciatives previstes en el marc de l'Estratègia Justícia Digital 2030.
A Tarragona disposem de LaIA, l'assistent virtual del Registre Civil, que es preveu incorporar en els propers mesos a la Seu Judicial Electrònica. Tenim també implementada la textualització automàtica de les gravacions judicials, i abans de final del 2026 està previst posar en producció l'Assistent Virtual de Suport, amb funcionalitats d'anonimització, llenguatge clar i un xat cognitiu entrenat amb les guies d'ús del gestor processal e-JCat.
Després tenim dos projectes que han superat amb èxit les proves de concepte i que n'han mostrat la viabilitat, tot i que encara no estan en producció perquè cal una licitació prèvia. En el marc del projecte europeu AI4Justice, el Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació (CTTI) va participar en el desenvolupament d'un assistent virtual orientat a reutilitzar informació de resolucions prèvies per facilitar l'elaboració d'esborranys de sentències en segona instància sobre clàusules sòl [8]. L'altre projecte, liderat per la Universitat Pompeu Fabra dins del projecte europeu JuLIA, consisteix en l'automatització dels procediments de concursos de persona física sense massa [9].
Finalment, el tercer bloc correspon als projectes que tenim en cartera. Actualment estem preparant una licitació pluriennal per desplegar l'Estratègia Justícia Digital 2030. A banda del projecte d'automatització de monitoris i dels pilots d'èxit esmentats, s'hi preveuen iniciatives com l'elaboració d'esborranys de sentències i l'automatització o robotització de determinades actuacions en procediments com les reclamacions de trànsit aeri, els divorcis de mutu acord i les conformitats penals.
El criteri és prioritzar actuacions repetitives i d'alt volum, i alliberar temps de treball per a les tasques en què la intervenció humana és realment insubstituïble.
4. Del pilot a la producció: el gran repte
Però què passa quan hem fet una prova pilot i funciona, o coneixem una tecnologia que ja és al mercat i la volem introduir al servei públic? La mateixa Comissió Europea ha identificat des de fa anys la necessitat d'adaptar el marc jurídic a tecnologies que evolucionen ràpidament i la conveniència d'instruments de compra més flexibles. En la mateixa línia, l'OCDE (2026) [10] posa de manifest que els governs continuen intentant gestionar tecnologies que canvien a gran velocitat amb pressupostos, processos de validació, aprovació i controls dissenyats abans de l'era digital.
En aquest context, el CTTI ja va presentar el maig del 2025 el nou Sistema Dinàmic d'Adquisició (SDA). Aleshores va explicar que la licitació d'un sistema d'informació per a un departament podia trigar al voltant d'un any i que el nou model havia de reduir aquest termini a tres o quatre mesos [11].
Aquest sistema s'acompanya d'una nova manera de treballar: equips multidisciplinaris que identifiquen les necessitats i les concreten directament en prototips funcionals, que ens permeten centrar les licitacions en els aspectes associats a la seva posada en producció i a la seva integració amb els sistemes de negoci, com és el sistema de gestió processal. Aquesta combinació ha de permetre reduir substancialment el temps que passa entre la identificació d'una necessitat i la disponibilitat de la solució.
En paral·lel, el CTTI està treballant en la governança corporativa de la intel·ligència artificial de la Generalitat, amb una arquitectura comuna que en permeti una incorporació coherent i segura. L'objectiu és que les dades sensibles, com les de l'Administració de justícia, es puguin processar en entorns governats per la Generalitat i, per defecte, dins de la Unió Europea [12].
Aquesta arquitectura corporativa respon també a una exigència de seguretat. La política del CTEAJE i la Instrucció 2/2026 del CGPJ limiten l'ús d'eines externes amb dades judicials i exigeixen entorns que garanteixin la protecció, la traçabilitat i el control de la informació [13]. Això interpel·la l'Administració a oferir alternatives pròpies o entorns homologats si volem que la IA pugui treballar sobre l'expedient judicial i no quedi limitada a usos perifèrics. En aquesta línia, el Departament treballa per facilitar també a l'Administració de justícia la plataforma corporativa d'IA de la Generalitat.
5. Quan la litigació avança més ràpid que la capacitat de resposta
El Libro Blanco sobre Inteligencia Artificial y Abogacía, presentat pel Consejo General de la Abogacía Española el gener del 2026, situava el 58,9 % dels professionals dels serveis jurídics com a usuaris d'aplicacions que incorporen IA, especialment en la cerca i la recerca jurídica, l'optimització de processos, la personalització de serveis i l'automatització de tasques [14].
A 31 de desembre de 2025, la Sala Civil del Tribunal Suprem tenia 27.864 recursos pendents, i un 60 % d'aquests responia a patrons de litigació massiva: un 43,5 % relacionat amb el dret bancari, les condicions generals de la contractació i les clàusules abusives, i aproximadament un 16 %, amb el càrtel dels camions [15].
A Catalunya, la litigació massiva també està afectant els tribunals d'instància de Gavà i del Prat de Llobregat, amb unes 9.000 reclamacions anuals de transport aeri [16], i el mateix passa amb les demandes sobre clàusules sòl al Tribunal d'Instància de Barcelona, amb 15.584 demandes pendents d'iniciar la tramitació [17]. La pressió no és només una percepció. El 2025 van entrar a Catalunya gairebé 1,3 milions d'assumptes nous, i en cinc anys el volum d'ingrés ha crescut un 28,3 % [18].
Aquestes dades mostren que la litigació massiva és una realitat i que determinats tipus d'assumptes poden arribar als tribunals en volums molt elevats. La qüestió és què passa quan s'hi afegeix una capacitat tecnològica cada vegada més gran per preparar, gestionar i escalar reclamacions. Quan aquesta capacitat s'aplica a procediments molt estandarditzats i de gran volum, com poden ser per exemple els monitoris, la litigació pot adquirir una escala difícilment assumible per una oficina judicial que continuï tramitant cada assumpte de manera essencialment manual.
Aquesta asimetria respon també al fet que l'Administració opera sota exigències molt diferents de les d'un operador privat. Cal protegir dades especialment sensibles, garantir la seguretat i la traçabilitat de les actuacions, assegurar la interoperabilitat amb els sistemes de gestió processal, controlar qui accedeix a la informació i poder auditar el funcionament de les eines. El repte, per tant, no és rebaixar aquestes garanties per competir en velocitat amb el sector privat, sinó evitar que acabin convertint-se en un desavantatge estructural. Si els operadors jurídics poden multiplicar la seva capacitat de producció, l'Administració de justícia ha de ser capaç de dotar-se, amb les mateixes garanties que li són exigibles, d'una capacitat tecnològica equivalent per absorbir-la.
La incorporació de la intel·ligència artificial a la justícia comporta riscos evidents: errors, biaixos, problemes de transparència, afectació de dades sensibles o una confiança excessiva en sistemes que no poden substituir el criteri de l'autoritat. Per això la supervisió humana, la traçabilitat i la responsabilitat sobre la decisió han de continuar sent irrenunciables. Però centrar el debat només en els riscos de fer pot portar a ignorar els riscos de no fer.
La pregunta, per tant, ja no és si la intel·ligència artificial arribarà a la justícia. Ja hi és. La qüestió és com l'Administració serà capaç d'incorporar-la: amb quines garanties, a quina velocitat i amb quina capacitat de resposta. No per substituir jutges, fiscals, lletrats o funcionaris, sinó per alliberar-los de feina repetitiva i reservar el temps i el criteri humà per a allò que realment els necessita.
El procediment monitori mostra bé aquesta frontera. Podem digitalitzar-ne l'entrada, automatitzar i robotitzar bona part de la tramitació i utilitzar la intel·ligència artificial per llegir, classificar, extreure informació o preparar un esborrany de resolució. Però la decisió i la responsabilitat continuen sent humanes.
El repte és fer compatibles les garanties que exigeix la Justícia amb la capacitat d'innovar a temps.