La ola que viene

«La ola que viene», de Mustafa Suleyman, escrit amb Michael Bhaskar, és una crida d’atenció sobre els riscos descomunals de la intel·ligència artificial, i ho és amb una autoritat que pocs autors poden tenir. Suleyman va ser un dels cofundadors de DeepMind i avui dirigeix la IA de Microsoft: escriu des del cor mateix de la revolució que descriu. La seva tesi s’enuncia de seguida: som a punt de creuar un llindar crític en la història de la nostra espècie, i tot el que coneixem canviarà.

L’onada que dona títol al llibre no és només la intel·ligència artificial. Suleyman dibuixa un futur pròxim en què la IA dirigirà empreses, produirà contingut digital il·limitat i farà funcionar serveis públics i infraestructures essencials, però també un món d’impressores d’ADN i d’ordinadors quàntics, de patògens artificials i d’armes autònomes, de robots assistents i d’energia abundant. És una transformació radical de la capacitat humana. I la conclusió és tan senzilla com inquietant: no hi estem preparats.

El gran encert del llibre és que no cau ni en l’entusiasme ingenu ni en el catastrofisme. Suleyman reconeix que aquestes eines, empeses per uns incentius estratègics i comercials enormes, ens ajudaran a afrontar els grans reptes globals i crearan una riquesa immensa. Però adverteix que també provocaran sotragades d’una escala que mai no havíem imaginat i que poden posar en perill les bases mateixes de l’ordre mundial, mentre uns governs fràgils hi caminen com somnàmbuls.

D’aquí neix el dilema que travessa tota l’obra, el «gran dilema del segle XXI» del subtítol. D’una banda, exposar-nos sense control a uns danys sense precedents; de l’altra, caure en una vigilància tirànica i abusiva com a preu per evitar-los. La pregunta de Suleyman és si serem capaços d’obrir un camí estret entre la catàstrofe i la distopia. És una manera de plantejar el problema d’una gran honestedat intel·lectual, perquè no amaga que totes dues sortides fàcils són dolentes.

Al nostre club, aquest llibre fa de pont entre els que parlen del poder i de la democràcia, com «Nexus» de Harari, i els que adverteixen dels riscos de la superintel·ligència, com els de Bostrom o Yudkowsky. Suleyman hi afegeix una cosa que als altres els falta: la mirada de qui ha construït aquesta tecnologia per dins i sap de primera mà a quina velocitat avança.

No és estrany que l’hagin elogiat lectors tan diferents com Bill Gates, Yuval Noah Harari o Daniel Kahneman. «La ola que viene» és, sense cap mena de dubte, un dels llibres imprescindibles per entendre el moment que vivim i les decisions que haurem de prendre com a societat.

Escrita per al club de lectura el 9 d’octubre de 2026.