Dimarts, la CISA nord-americana, amb la NSA i l'FBI, va acusar sis empreses xineses d'intel·ligència artificial —entre elles DeepSeek i Alibaba— de fer de la destil·lació massiva de models nord-americans «el nucli, no un complement» de la seva estratègia, i va assegurar que el govern xinès n'era conscient. Aquesta informació ja es va recollir en aquest mitjà.
El ministeri de Comerç de la Xina hi ha respost aquest dijous: l'acusació, diu, «no té base fàctica ni legal», i acusa Washington d'utilitzar-la per afirmar el seu domini tecnològic, monopolitzar la capacitat de còmput i frenar la competència. El ministeri defensa que la destil·lació és una tècnica «neutra», emprada per empreses de tot el món, incloses les nord-americanes, i alerta amb una frase gairebé literal: «Si els Estats Units prenen mesures per contenir o reprimir les empreses xineses d'IA amb l'excusa de combatre la destil·lació, la Xina prendrà sens dubte mesures resolutes de resposta». Pequín, alhora, es mostra disposat a obrir un diàleg bilateral sobre intel·ligència artificial.
L'episodi s'emmarca en una escalada que ja dura mesos: el juliol passat, el mateix ministeri va acusar els Estats Units d'«hegemonia de la IA» en una disputa similar sobre destil·lació, i la retòrica de represàlies es repeteix ara gairebé amb les mateixes paraules. La confrontació arriba, a més, en un moment sensible per a la diplomàcia entre tots dos països al voltant de la intel·ligència artificial, amb propostes recents de cooperació en matèria de ciberseguretat encara sobre la taula.
Cap de les dues parts ha aportat proves públiques i verificables de manera independent: ni els Estats Units han detallat com han determinat que el govern xinès «era conscient» de la destil·lació, ni la Xina ha explicat en què consistirien les «mesures resolutes» amb què amenaça. Tampoc hi ha, de moment, cap data ni format confirmat per al diàleg bilateral que Pequín diu que estaria disposat a mantenir.