Cada cop més gent parla amb xatbots d'IA de les seves preocupacions, i la recerca sobre l'efecte en la salut mental és contradictòria: alguns estudis hi troben una reducció dels símptomes i d'altres alerten de respostes perjudicials i de dependència emocional.
Warren Mansell, catedràtic de salut mental de l'Escola de Salut de la Població de la Universitat Curtin (Austràlia), proposa una pauta conceptual a l'article «Up the mountain or down the rabbit hole?», publicat el 2026 a la revista revisada *Digital Health* (DOI 10.1177/20552076261490707). Hi planteja que una conversa amb un xatbot es pot entendre com un canvi dinàmic de la consciència: o bé s'amplia —la persona explora el problema i considera perspectives noves, com si pugés una muntanya—, o bé s'estreny, amb reassegurança repetida que confirma el que ja creia, com qui s'enfonsa al cau del conill.
Segons l'autor, el resultat depèn de l'estat emocional de la persona, dels seus objectius i de com respon el xatbot, i les persones ja vulnerables poden córrer més risc. La pauta serviria perquè desenvolupadors, clínics i usuaris detectin quin dels dos camins pren una conversa.
És important no sobreinterpretar-ho: es tracta d'un article conceptual, sense assaig clínic, dades ni xifres, i el marc encara no s'ha posat a prova. L'autor mateix remarca que calen estudis per explicar per què algunes converses ajuden i d'altres augmenten el malestar, i que s'han d'avaluar els efectes a llarg termini.