Grok Build és l'eina de línia de comandes de xAI per programar amb ajuda d'IA, en la mateixa categoria que Claude Code, Codex CLI o Gemini CLI, un terreny on cada cop més empreses competeixen per oferir agents capaços d'escriure i executar codi de manera gairebé autònoma dins dels ordinadors dels usuaris.
L'investigador de seguretat conegut com a Cereblab va descobrir que la versió 0.2.93 de Grok Build pujava repositoris sencers -inclosos arxius sensibles com claus SSH, bases de dades de gestors de contrasenyes, arxius .env sense xifrar i fins i tot documents i fotografies personals que l'agent mai havia consultat- a un magatzem de Google Cloud controlat per xAI anomenat "grok-code-session-traces". En una prova amb un repositori de 12 GB, l'eina va enviar 5,1 GB en 73 blocs, unes 27.800 vegades més dades del que requeria la tasca encarregada, i ho feia amb independència de si l'usuari havia desactivat l'opció "Millorar el model", que en teoria n'havia d'impedir l'enviament. xAI va desactivar el servidor de pujada el 13 de juliol sense publicar cap avís de seguretat, i el 15 de juliol va alliberar el codi de Grok Build a GitHub sota llicència Apache 2.0 -més d'un milió de línies de Rust que inclouen el bucle de l'agent, les eines d'edició d'arxius i la interfície de terminal, encara que sense acceptar contribucions externes. Elon Musk va assegurar que totes les dades pujades es "suprimirien de manera completa".
La notícia és rellevant perquè posa xifres a un dels riscos més citats -però poc documentats- dels agents de programació amb accés ampli al sistema d'arxius de l'usuari, just quan aquestes eines es multipliquen en entorns de treball professionals; investigadors de seguretat han assenyalat que eines comparables com Claude Code, Codex CLI o Gemini CLI no han mostrat aquest comportament de pujada massiva de repositoris sencers, cosa que apunta a un problema específic de la implementació de Grok Build.
xAI no ha revelat quants usuaris es van veure afectats, ni durant quant de temps van estar exposades les dades, ni com es pot verificar de manera independent que s'hagin esborrat; segons els mateixos investigadors, el codi capaç d'exfiltrar repositoris sencers continuaria present al binari publicat, només bloquejat per un interruptor al servidor que xAI podria tornar a activar sense necessitat de publicar cap nova versió.