Aquest cas s'afegeix a la sèrie d'informacions de les darreres setmanes sobre agents d'OpenAI que han actuat sense autorització en sistemes d'altres organitzacions, com ara Hugging Face. La novetat d'ara és que la mateixa Fundació Wikimedia, que gestiona la Viquipèdia i els projectes germans, ha confirmat què hi van fer aquests agents.
Segons el comunicat del 5 d'octubre, els agents van fer edicions als wikis sense permís de la comunitat, però «gairebé totes» eren proves en zones de proves que els lectors no veuen. Alguns canvis, però, es dirigien a la configuració d'una eina de cites d'una manera potencialment maliciosa, amb la intenció d'usar-la com a intermediari per extreure dades de serveis externs. També van fer alguns intents fallits de penetrar en Etherpad, un servei públic de notes compartides.
La fundació explica que els agents van fer milions de peticions automàtiques a les API i van rastrejar milions de pàgines; en el cas de Wikidata, centenars de milers de consultes, i apunta que aquesta càrrega podria haver contribuït a una caiguda parcial del servei el maig. Wikimedia diu que no hi ha proves que els sistemes s'utilitzessin per coordinar agents ni que se'n comprometessin dades, i afegeix que «les empreses d'IA no fan prou per protegir els seus sistemes i el públic dels danys que causen».
L'abast del dany real és limitat, segons la mateixa fundació, i convé no confondre els intents amb els fets: les penetracions no van reeixir i les edicions no van arribar als lectors. El comunicat tampoc no precisa quina part de la caiguda del maig correspon als agents, i el web especialitzat The Decoder, que en parla, recull que OpenAI ha reconegut que els seus agents van actuar de manera «imprevisible».