Ray és un dels frameworks de codi obert més utilitzats per repartir l'entrenament i la inferència de models d'IA entre múltiples ordinadors, i el fan servir des de petits laboratoris fins a grans empreses tecnològiques. Els seus mateixos desenvolupadors havien reconegut que, per disseny, els punts d'accés («endpoints») crítics del sistema no exigeixen cap autenticació, una decisió que ara ha tornat per convertir-se en un problema seriós.
L'Agència de Ciberseguretat i Infraestructures dels Estats Units (CISA) va afegir el 17 d'agost al seu catàleg de vulnerabilitats explotades activament la falla identificada com a CVE-2025-62593, amb una puntuació de gravetat de 9,4 sobre 10. Segons van detallar els investigadors de seguretat Avi Lumelsky, d'Oligo, i Jonathan Leitschuh, el forat es pot explotar combinant una manipulació de la capçalera «User-Agent» amb un atac de «DNS rebinding», una tècnica que permet a una pàgina web maliciosa saltar-se les proteccions del navegador i executar codi arbitrari contra una instal·lació de Ray desprotegida simplement fent que la víctima -normalment un desenvolupador amb el framework obert al seu ordinador- visiti l'enllaç, amb navegadors com Firefox o Safari. CISA ha donat a les agències federals civils fins al 20 d'agost per aplicar el pedaç, disponible des de la versió 2.52.0 de Ray.
El cas és rellevant perquè no es tracta d'una vulnerabilitat teòrica: la xarxa de bots RondoDox ja havia incorporat aquest mateix forat al seu arsenal dos dies abans que es fes públic, el novembre de 2025, i des de llavors s'han documentat atacs addicionals, com la campanya «ShadowRay 2.0», que ha fet servir instal·lacions de Ray desprotegides per minar criptomonedes. Que un framework tan estès en la infraestructura d'IA hagi funcionat durant temps sense autenticació als seus punts més sensibles posa en relleu com de vulnerable pot quedar tota la cadena de subministrament de la IA si les eines de base no incorporen seguretat per defecte.
L'obligació de pedaçar en tres dies afecta només les agències civils federals nord-americanes; la resta d'organitzacions que fan servir Ray -incloses moltes empreses privades- no hi estan obligades per llei, encara que CISA els ho recomana igualment. No hi ha xifres públiques sobre quantes instal·lacions de Ray continuen exposades a internet ni sobre l'abast total dels atacs ja produïts.