La Comissió Europea porta mesos aplicant la Llei de Mercats Digitals per obligar les grans plataformes a obrir els seus ecosistemes tancats a la competència, i l'arribada massiva d'assistents d'IA generativa als mòbils ha convertit Android en un dels seus principals camps de batalla.
Segons ha informat la mateixa Comissió Europea el 16 de juliol, Brussel·les ha emès dues mesures d'especificació vinculants contra Google: la primera obliga el sistema operatiu Android a oferir als assistents d'IA rivals un accés equivalent a onze funcionalitats clau, com l'activació per comandament de veu a l'estil "Hey Google" o l'execució de tasques dins d'altres aplicacions, amb data límit abans del llançament d'Android 18 l'agost de 2027; la segona exigeix que Google comparteixi dades de cerca anonimitzades amb competidors basats en xat, com OpenAI, a partir de gener de 2027, amb preus fixats per una fórmula regulada. Kent Walker, president d'afers globals de Google, ha protestat al·legant riscos per a la privacitat dels usuaris.
La notícia és rellevant perquè el 60% dels usuaris de la Unió Europea fan servir dispositius Android, de manera que la decisió pot alterar de manera immediata com centenars de milions de persones descobreixen i utilitzen assistents d'IA, i perquè consolida el paper de la Comissió Europea com l'organisme regulador amb més capacitat real d'imposar condicions estructurals als gegants tecnològics nord-americans.
La Comissió no ha detallat encara com es verificarà el compliment tècnic d'aquestes mesures ni quines sancions concretes s'aplicarien en cas d'incompliment, i Google no ha confirmat si recorrerà la decisió davant els tribunals europeus.