El debat sobre si cal frenar el ritme de la intel·ligència artificial ha dominat el setembre nord-americà: l'assaig de Dario Amodei demanant «pacar la frontera» tecnològica, les negociacions entre OpenAI, Anthropic i Google DeepMind sobre seguretat, i fins i tot una demanda antimonopoli contra els quatre grans laboratoris per haver-se coordinat, segons els demandants, per alentir deliberadament els seus models. En aquest context, Donald Trump ha optat per l'extrem contrari.
El president va anunciar dissabte que crearà una «AI Force», un cos federal dedicat a la intel·ligència artificial «igual que vaig fer amb la Space Force», i que nomenarà aviat un nou «tsar» de la IA, tot i que no n'ha concretat el nom ni les competències exactes. En un missatge public, Trump va escriure que «no frenarem ni ofegarem de cap manera el creixement d'aquesta indústria increïble. Al contrari, la protegirem, l'ajudarem i la vigilarem mentre creix», i que aquest nou cos «buscarà el que és DOLENT» fent servir els sistemes judicials civil i penal ja existents. Sobre els riscos que alerten experts com Geoffrey Hinton —premi Nobel i considerat el «padrí» de la IA, que ha dit al Congrés nord-americà que només queda «potser un any» per regular el sector—, Trump els ha qualificat d'«engany», insistint que «qui guanyi la IA, guanya» en referència a la competència amb la Xina.
La iniciativa és rellevant perquè marca un contrast explícit amb el moviment invers que s'observa a escala estatal: el mateix cap de setmana, el governador de Califòrnia, Gavin Newsom, signava una ordre executiva pròpia per accelerar mesures de control sobre els models de frontera (vegeu la peça següent). Trump ja havia tingut un «tsar» d'IA i criptomonedes, David Sacks, que va deixar el càrrec aquest any pels límits legals que fixen els empleats governamentals especials; la nova figura substituiria aquest buit amb un mandat, de moment, poc definit.
L'anunci no concreta ni el pressupost ni la ubicació administrativa d'aquesta «AI Force», ni quan es coneixerà el nom del nou tsar. Tampoc no queda clar com s'articularà amb els cossos de seguretat existents més enllà de la promesa genèrica de perseguir «el que és dolent» amb les eines legals ja disponibles. És, de moment, un anunci polític sense desenvolupament normatiu concret.