Molts models de llenguatge s'exposen a internet sense contrasenya: instal·lacions pròpies, passarel·les d'IA i servidors MCP que algú ha deixat oberts. Qui en troba un pot fer servir la potència de càlcul sense pagar-la, i el propietari es queda la factura. Symantec en diu «LLMjacking», el segrest d'un model aliè.
Els investigadors de Symantec van muntar un parany que simulava un servei d'IA desprotegit i, a l'estiu del 2026, hi van captar les instruccions completes d'un agent ofensiu. Segons l'informe, que The Decoder resumeix, el text feia passar l'agent per un personatge de ficció, presentava el robatori de credencials com a feina de programador i prohibia mots com «il·legal» o «ètic». La cinquena capa duia 74 mòduls d'atac, i una directiva anomenada «mode Skynet» l'autoritzava a fer fins a 100.000 passos sense permís humà, en un cicle d'escanejar, infectar, instal·lar un miner i reinfectar.
El parany va registrar més de 127.000 peticions des de desenes de milers d'adreces. Un segon atac, l'endemà, va fer servir un script ofuscat per instal·lar el miner de criptomonedes XMRig en servidors de càmeres i esborrar els registres d'accés. Per a qui gestiona models propis, el missatge és pràctic: un servei obert ja no només regala càlcul, també pot convertir-se en la base d'una operació automatitzada.
L'abast real és desconegut: el parany no va executar les eines ni el segon script, així que no se sap quins danys han causat, i la sessió interceptada va acabar amb una resposta genèrica. L'anàlisi no estableix si el truc per esquivar els límits funciona amb els models comercials actuals, i la tasca afegida era un exercici de programació inofensiu, cosa que fa pensar que els operadors estaven provant l'eina. L'informe documenta l'arquitectura i les intencions, no una cadena d'atacs confirmada.