Descobrir i validar una diana terapèutica nova sol trigar anys i costar-hi molts diners, perquè cal creuar dades de moltes disciplines —genòmica, biologia cel·lular, farmacologia— abans de proposar un candidat a fàrmac amb sentit. L'equip de James Zou, professor associat de ciència de dades biomèdiques a Stanford, ja havia explorat des del 2025 si agents d'IA especialitzats, organitzats com un laboratori acadèmic en miniatura, podien accelerar aquest procés.
El projecte, batejat «Virtual Biotech», amplia aquella idea fins a 37.000 agents d'IA orquestrats per una «directora científica» virtual que rep una pregunta d'un investigador humà i la reparteix entre agents especialitzats en diferents tasques del desenvolupament de fàrmacs. En un dels casos, els agents van analitzar dades de múltiples repositoris biomèdics i, mitjançant anàlisi espacial-transcriptòmica, van identificar que la proteïna B7-H3, molt present en fibroblasts situats a prop de tumors de pulmó, ajuda aquestes cèl·lules a blindar el tumor davant del sistema immunitari. A partir d'aquesta troballa, els agents van dissenyar el gener del 2025 un conjugat anticòs-fàrmac dirigit específicament a les cèl·lules que expressen B7-H3. El resultat, publicat el 17 de setembre a la revista Science i liderat per Zou i l'estudiant de doctorat Harrison Zhang, destaca perquè el mateix agost del 2025 una gran farmacèutica va desenvolupar, pel seu compte i sense relació directa amb l'estudi, un conjugat contra el mateix objectiu, que ha rebut la designació de teràpia innovadora de l'Agència de Medicaments dels Estats Units (FDA). «La ciència que han descobert els agents és molt engrescadora, i mostra que aquestes característiques a escala de cèl·lula individual es poden fer servir per dissenyar fàrmacs millors», ha dit Zou.
La notícia és rellevant perquè aporta una cosa que sol faltar en els anuncis d'IA aplicada a la ciència: una validació independent i real, feta per una tercera part sense relació amb el projecte, que va arribar mesos després a la mateixa hipòtesi que els agents. És un indici que aquest tipus de sistemes poden ajudar a prioritzar quines dianes val la pena perseguir, no només generar hipòtesis vistoses.
El mateix Zou matisa que «els humans, l'experimentació física i la validació sempre seran el conducte a través del qual la IA té un impacte real»: el fàrmac no ha passat encara per assajos clínics, i es tracta d'un sol cas d'èxit, no d'una prova que el mètode funcioni de manera sistemàtica per a qualsevol diana terapèutica.