SpaceX porta mesos ampliant el seu negoci més enllà del llançament de coets i la xarxa Starlink: la seva divisió d'intel·ligència artificial ja lloga capacitat de còmput del centre de dades Colossus a empreses com Anthropic i Google. Fa just dues setmanes, però, el mateix Elon Musk havia desmentit categòricament un informe segons el qual SpaceX havia encarregat 52.000 milions de dòlars en xips de Nvidia a través de Foxconn, qualificant-lo de «fake news».
Musk ha girat el discurs durant la presentació de resultats trimestrals de SpaceX del 4 d'agost, en què ha confirmat que l'empresa serà «exclusiva de Nvidia» per a tota la seva infraestructura d'intel·ligència artificial, tant a terra com als satèl·lits del nou programa Starmind AI1, la primera constel·lació orbital de còmput d'IA de la companyia. Cada satèl·lit incorporarà les GPU Rubin i les CPU Vera de Nvidia, muntades sobre el sistema de bastidor Vera Rubin NVL72, de nom en codi Kyber. SpaceX ha presentat ja una sol·licitud a la Comissió Federal de Comunicacions dels Estats Units per desplegar fins a un milió de satèl·lits en suport d'aquesta iniciativa, amb l'objectiu d'assolir 2 gigawatts de capacitat de còmput a finals d'aquest 2026 i apropar-se als 10 gigawatts a finals de 2027. «Creiem que l'arquitectura Vera Rubin és el millor ordinador d'IA que existeix», ha declarat Musk. Les accions de Nvidia van pujar un 3% i les de SpaceX gairebé un 9% durant la sessió arran de l'anunci.
La notícia és rellevant perquè confirma que SpaceX vol convertir-se en un actor de ple dret en la cursa de la infraestructura d'intel·ligència artificial, no només com a client de còmput a través de Starlink i Colossus, sinó com a operador d'una xarxa de satèl·lits pensada específicament per processar càrregues de treball d'IA en òrbita, un concepte encara poc explorat per la resta de grans tecnològiques. També mostra fins a quin punt Nvidia continua consolidant el seu domini del mercat de xips d'IA, ara amb un altre gran client que es compromet en exclusiva just quan Musk n'havia negat la magnitud fa només dues setmanes.
SpaceX no ha detallat encara el calendari de llançament dels primers satèl·lits d'Starmind AI1 ni el cost total del programa, i la xifra d'un milió de satèl·lits sol·licitada a la FCC és un límit administratiu màxim, no un compromís de desplegament efectiu. Tampoc s'ha aclarit com es resoldran els reptes tècnics de refredar i alimentar xips d'aquesta potència en un entorn orbital, un problema que cap altra companyia ha resolt fins ara a aquesta escala.