Quan un animal torna repetidament al lloc on ha rebut una substància plaent —encara que no li aporti cap benefici nutricional, com la cocaïna o la morfina—, molts científics ho interpreten com un indici que l'animal sent alguna cosa, perquè aquesta atracció és difícil d'explicar només amb instint inconscient. Aquest fenomen es coneix com a «preferència de lloc hedònica» i és un dels arguments habituals per atribuir experiència subjectiva a un organisme.
Un equip format pel neuropsicòleg i psicoanalista Mark Solms, de la Universitat de Ciutat del Cap, junt amb St John Grimbly, Bruce Bassett, Evert Boonstra, Rowan Hodson, Nicolas Kuske, Kival Mahadew, Benjamin Rosman, Charel van Hoof i Jonathan Shock, ha publicat el 3 de setembre un article on descriuen un agent artificial senzill, dotat d'un sistema afectiu que experimenta «incertesa sentida» sobre les seves necessitats internes en relació amb els recursos de l'entorn. Aquest agent, expliquen els autors, mostra un comportament de preferència de lloc hedònica pràcticament idèntic al dels organismes vius —a través d'un processament de la informació aparentment subjectiu—, tot i ser, pel seu disseny, completament determinista: cap component de l'agent incorpora atzar ni processos no deterministes.
La notícia és rellevant perquè toca un dels punts més debatuts de la filosofia de la ment i la neurociència: si l'experiència subjectiva i el lliure albir requereixen necessàriament algun tipus de procés no determinista al cervell. Que un sistema artificial purament determinista pugui reproduir un comportament que la ciència fa servir per detectar sentiment en organismes vius obliga, com a mínim, a revisar amb quina seguretat es pot fer servir aquest tipus de prova per atribuir experiència subjectiva a qualsevol sistema, biològic o artificial.
Cal llegir l'article amb la cautela pròpia d'un preprint encara no revisat per parells, que a més parteix d'un disseny experimental deliberadament simplificat i no pretén demostrar que l'agent «senti» res en sentit ple, sinó només que reprodueix un dels senyals conductuals que la ciència associa amb el sentiment. Els mateixos autors es limiten a discutir les implicacions filosòfiques del resultat, sense afirmar que hagin resolt —ni de lluny— el problema de la consciència.