Els centres de dades per a la IA s'estenen pels Estats Units amb el suport de ventalls d'ajuts fiscals i la promesa de feina i d'inversió local. El 8 d'octubre de 2026, el setmanari TIME va avançar en exclusiva els resultats d'una investigació d'un any dels senadors demòcrates Elizabeth Warren (Massachusetts), Chris Van Hollen (Maryland) i Richard Blumenthal (Connecticut), que qüestiona aquest relat.
L'equip dels senadors va demanar informació i va entrevistar treballadors d'Amazon, Google, Meta, Microsoft, CoreWeave, Digital Realty i Equinix. Segons l'informe, diverses empreses es van negar a donar xifres completes d'ocupació permanent, i algunes van situar la plantilla fixa en uns 100 treballadors per a un centre de 100 megawatts, que consumeix tanta electricitat com 100.000 llars. Els ajuts més valuosos serien les exempcions d'impostos sobre l'equipament informàtic, més que les rebaixes de l'impost sobre la propietat. Amazon, Google, Meta i Microsoft haurien exigit sovint acords de confidencialitat que limitaven l'escrutini públic, i cap de les set empreses no va acceptar pagar la nova infraestructura elèctrica que els seus centres fan necessària.
Pel que fa als acords de confidencialitat, Microsoft va dir que deixarà de demanar-los als governs locals, però no a les agències estatals ni als serveis elèctrics, i Amazon ha anunciat una política semblant; Google i Meta no s'hi han volgut comprometre. A Lluisiana, la companyia Entergy vol comprar una central elèctrica lligada sobretot al centre de dades de 50.000 milions de dòlars que Meta prepara i que podria consumir 4.500 megawatts; les estimacions apunten a un increment d'entre 8 i 13 dòlars mensuals a la factura d'un client mitjà. Meta nega que el projecte sigui responsable d'aquests costos. Warren reclama una moratòria nacional de nous centres fins que els promotors n'assumeixin tot el cost.
Cal tenir present que l'informe és de tres senadors de l'oposició i que les conclusions són la seva lectura, no una resolució ni un dictamen independent; segons TIME, bona part del que revela ja s'havia publicat en la premsa. El document no crea cap llei ni cap sanció, però pot alimentar el debat al Congrés dels pròxims mesos, després que el Senat votés en contra, per 57 a 43, de fer avançar una llei bipartidista aprovada per la Cambra de Representants per 417 a 3.