Fins ara, quan un agent d'IA havia d'interactuar amb una pàgina web —omplir un formulari, comparar preus, actualitzar una cistella de la compra—, ho feia imitant una persona: simulava clics, escrivia en camps de text i intentava desxifrar el disseny visual de la pàgina per endevinar què hi havia de fer. És un mètode lent i poc fiable, perquè cap pàgina web s'havia dissenyat mai pensant que qui la «llegís» pogués ser un agent automàtic en lloc d'un ull humà. WebMCP, un estàndard obert que Google va proposar el maig del 2026, planteja el problema al revés: que sigui la mateixa pàgina web qui ofereixi, de manera explícita, un conjunt d'accions que un agent d'IA pot fer servir directament.
OpenAI ha incorporat aquest estàndard al navegador integrat de l'aplicació d'escriptori de ChatGPT amb el nom de «eines de lloc» (site tools), segons ha explicat al seu centre d'ajuda el 25 d'agost. Quan l'usuari visita una pàgina web compatible amb WebMCP, apareix una fletxa a la barra d'adreces que mostra les eines disponibles; a partir d'aquí, ChatGPT pot fer servir aquestes eines per cercar informació, editar un document o full compartit, explorar un tauler de dades, comparar opcions de viatge o actualitzar una cistella de compra, sense haver de simular la interacció visual. Milions de botigues de Shopify ja tenen aquesta compatibilitat activada, mentre que Expedia, Instacart i Target l'experimenten des que Google va presentar l'estàndard, i l'empresa de programari Progress Software l'ha incorporat als seus kits de desenvolupament d'interfícies Telerik i Kendo UI. Per accelerar-ne l'adopció, OpenAI ha llançat un repte de deu dies —el «WebMCP Challenge», amb 35.000 dòlars en premis— amb Google Chrome, Cloudflare, Shopify, Vercel, Render i Netlify com a socis, perquè els desenvolupadors hi afegeixin compatibilitat a les seves pròpies aplicacions.
La novetat és rellevant perquè trasllada la «web agèntica» d'un terreny on cada proveïdor d'IA havia de resoldre a la seva manera com fer que un agent naveguï per internet, cap a un estàndard obert i compartit entre navegadors, botigues i eines de desenvolupament, en lloc d'una solució propietària d'una sola empresa. Que Google i OpenAI —competidors directes en el terreny dels assistents d'IA— convergeixin en el mateix estàndard suggereix que la indústria prefereix un llenguatge comú per a aquesta capa d'interacció, en lloc de fragmentar-la entre ecosistemes tancats.
Es tracta, però, d'un estàndard encara experimental, amb un nombre limitat de socis inicials, i que exigeix que cada pàgina web decideixi activament quines accions vol exposar a un agent d'IA i quines no. No hi ha encara dades públiques que mesurin si les eines de lloc redueixen de debò els errors o el temps que necessita un agent per completar una tasca, en comparació amb la navegació tradicional simulant clics, ni està clar què passarà amb les pàgines que no adoptin l'estàndard.