La hipòtesi del temps exponencial (ETH, en anglès) és una de les suposicions que sostenen bona part de la informàtica teòrica: diu, en termes planers, que hi ha problemes lògics que cap ordinador no pot resoldre gaire més de pressa que provant-ne una quantitat enorme de combinacions. Centenars d'articles de recerca la donen per bona per demostrar que altres problemes, de la teoria de grafs a la biologia computacional, són igual de difícils. Està molt lligada a la pregunta oberta més famosa de la disciplina, la de si P és igual a NP.
Dilluns, OpenAI va anunciar que un model intern, del qual no ha donat el nom, va trobar el 16 d'octubre una demostració que aquesta hipòtesi és falsa, i que l'endemà la va comprovar amb Lean, un llenguatge que verifica demostracions matemàtiques pas a pas. L'empresa n'ha publicat a GitHub l'explicació escrita pel model i la prova formal. Al mateix anunci diu que els seus models han demostrat la conjectura de suavització local de Christopher Sogge (1991) en totes les dimensions, cosa que resoldria alhora la conjectura de Kakeya i la de restricció de Stein, i que han produït una prova rigorosa que certes teories quàntiques de camps existeixen en quatre dimensions, entre elles la cromodinàmica quàntica, amb una demostració de l'existència de la teoria de Yang-Mills pura, vinculada a un dels problemes del mil·lenni de l'Institut Clay.
Si els resultats s'aguanten, seria el salt més gran fins ara de la IA en la recerca bàsica. Per això OpenAI ha buscat revisors de prestigi: Russell Impagliazzo i Ramamohan Paturi, de la Universitat de Califòrnia a San Diego, que van proposar la hipòtesi fa més de vint anys, i Ryan Williams, del MIT, examinaran la refutació; un grup encapçalat pel Nobel de Física David Gross revisarà la part de física. Els tres informàtics han escrit en una carta oberta que, «si l'afirmació és correcta, canviarà una part important de la informàtica teòrica». L'empresa diu que no en vol el mèrit acadèmic i ha donat 5 milions de dòlars a la Fundació Simons per organitzar tallers i congressos sobre resultats obtinguts amb IA.
De moment, però, són afirmacions d'una empresa, no resultats revisats per parells. Els revisors de la hipòtesi avisen que la seva feina «no s'ha d'entendre com una certificació» i han demanat a OpenAI totes les dades en brut, cosa que, segons ells i l'empresa, OpenAI ha acceptat; Williams precisa que no han signat cap acord de confidencialitat i que no cobren. El material de física encara no és públic: el grup de Gross l'escriurà ell mateix. I la mateixa OpenAI admet que convertir la refutació en algoritmes pràctics més ràpids «demanarà molta més recerca». També hi ha qui alerta que el reconeixement pot acabar en mans de qui té els models més potents, mentre la feina de verificar-ho queda a l'ombra.