OpenAI publica de manera periòdica informes sobre les operacions d'influència que intenten fer servir els seus models. Segons el relat de Crypto Briefing, el 8 d'octubre l'empresa va explicar que havia bloquejat un grup de comptes de ChatGPT lligats a una campanya procedent de l'Iran, que va batejar «Bogus Bylines», és a dir, «signatures falses».
La xarxa havia creat set periodistes occidentals inexistents, entre ells un tal Michael Harrison i un tal Ervin B. Hoskins, i els havia fet signar al voltant de cent articles d'opinió publicats en una dotzena de mitjans. Els operadors treballaven sobretot en persa i feien servir ChatGPT per redactar els textos, escriure les propostes als editors i generar comentaris per a les xarxes socials. Els articles criticaven la guerra dels Estats Units contra l'Iran. L'activitat va començar el juliol del 2025 i va arribar al màxim quan el conflicte es va intensificar.
El que fa notable el cas és el lloc on va aterrar: les campanyes anteriors que OpenAI havia detectat es quedaven sobretot a les xarxes socials, mentre que aquesta va aconseguir publicar a mitjans reals. OpenAI la situa a la categoria 4 de la seva escala de sis nivells per mesurar l'abast d'aquestes operacions. Segons la mateixa font, el mateix dia també va explicar que havia tallat una operació russa, anomenada «Dark Clark», que va classificar a la categoria 5, de la qual no n'hi ha més detalls.
Convé llegir-ho amb cautela: no hem pogut obrir l'informe original d'OpenAI, i les dades vénen d'un mitjà que el resumeix i que cita la informació del «Washington Post». OpenAI diu que l'operació semblava un servei d'influència contractat, no n'ha pogut identificar l'autor i no l'atribueix al govern iranià. Tampoc no consten els noms dels mitjans que van publicar els articles, i no se'n coneix l'impacte real sobre els lectors.