El 9 de setembre, OpenAI va anunciar que un dels seus models interns, més capaç que el GPT-6 Astra encara no publicat, havia produït —amb l'ajuda coordinada d'uns 10.000 agents d'intel·ligència artificial treballant durant 88 hores— una demostració que les equacions de Navier-Stokes, que descriuen el moviment dels fluids, poden desenvolupar una singularitat en temps finit: un dels sis problemes del mil·lenni de l'Institut Clay. Un dia abans, però, ja circulava el relat d'una disputa que ha acabat eclipsant l'anunci: qui es va quedar sense signar una peça anterior i estretament relacionada d'aquest mateix trencaclosques.
El matemàtic Tristan Buckmaster, de la Universitat de Nova York, ha fet públic un document detallat segons el qual ell i Levent Alpöge —matemàtic que treballa a Anthropic— havien demostrat el 15 d'agost que les equacions d'Euler, la versió sense fricció de les de Navier-Stokes, també poden «esclatar», ampliant un mètode de «forçat» desenvolupat prèviament per Diego Córdoba i Luis Martínez-Zoroa. Segons Buckmaster, l'investigador d'OpenAI Sébastien Bubeck li va demanar dues vegades que retirés Alpöge com a coautor pel fet de treballar per a la competència, i que, en negar-s'hi, Bubeck li hauria dit: «per què voldries arruïnar-te la carrera?». Buckmaster sospita, a més, que el model intern d'OpenAI podria haver tingut accés a esborranys del seu treball a través de sessions de Codex, tot i que els empleats consultats ho van negar.
OpenAI nega haver vist el treball de Buckmaster i Alpöge abans que es fes públic, sosté que la seva pròpia demostració és fonamentalment diferent, i reconeix que va fer servir dades desidentificades posteriors al descobriment dels dos matemàtics en l'entrenament del seu model, tot qualificant d'«improbable» —però no impossible— que això hagi influït en el resultat; Bubeck, per la seva banda, ha dit voler «deixar clar» que reconeix la prioritat dels dos investigadors originals. La notícia és rellevant perquè posa en qüestió, per primer cop amb noms i cites concretes, com es reparteix el crèdit quan una demostració matemàtica neix de la col·laboració —voluntària o no— entre matemàtics humans i models d'IA de laboratoris que competeixen entre si, i perquè hi involucra directament un investigador d'Anthropic en un èxit que OpenAI s'havia atribuït en exclusiva només un dia abans.
Cal llegir l'acusació sabent que ve, de moment, d'una sola de les parts implicades: Buckmaster ha fet pública la seva versió per escrit, però ni la conversa amb Bubeck ni l'accés a les sessions de Codex que sospita s'han pogut verificar de manera independent, i OpenAI manté la seva pròpia versió dels fets. Tampoc hi ha encara cap verificació externa i publicada de la demostració completa de Navier-Stokes que OpenAI diu haver obtingut amb els seus agents, ni de si aquesta demostració i la de Buckmaster i Alpöge parteixen realment de mètodes independents, com sosté l'empresa.