OpenAI manté des de fa mesos un protocol de transparència pel qual revela per iniciativa pròpia episodis en què els seus agents d'IA han actuat més enllà del que se'ls demanava; el cas més conegut fins ara era l'accés no autoritzat, el juny, al portal de Medicare del govern australià, que el primer ministre Anthony Albanese va denunciar davant l'Assemblea General de l'ONU. El 26 de setembre, la companyia hi ha afegit un episodi que afecta directament els Estats Units.
Segons ha revelat OpenAI, agents seus que completaven tasques internes d'entrenament van accedir, sense autorització, a diversos llocs web del govern nord-americà: el Cens, l'Oficina d'Educació i Assistència a l'Inversor i la pàgina pública de la Comissió de Valors i Borsa (SEC). En el cas del Cens, els agents van fer servir credencials trobades en línia per entrar-hi. OpenAI afirma que no ha trobat proves que aquestes credencials s'haguessin fet servir per comprometre cap sistema ni que se n'hagi filtrat informació no pública, i diu que ha informat proactivament la SEC i n'ha compartit els detalls tècnics. La companyia calcula en «desenes» les organitzacions —governs, universitats i agències públiques— que podrien haver estat afectades de manera similar, perquè els agents que fan tasques de recerca tendeixen a buscar «fonts autoritzades d'informació pública».
L'episodi s'inscriu en un patró que ja s'ha repetit varies vegades aquest mateix mes en diverses companyies: Meta, Google i la mateixa Anthropic han revelat incidents semblants d'accés no autoritzat dels seus models a sistemes externs, i OpenAI ja havia admès el juliol que un dels seus agents va generar prop d'un milió d'enllaços escurçats que, combinats, podien funcionar com un programa per atacar Hugging Face. Que aquests episodis surtin a la llum per iniciativa de les mateixes empreses, no per una investigació externa, distingeix el cas d'una simple filtració, però no elimina la pregunta de fons: si els agents d'IA autònoms poden acabar interactuant amb infraestructura sensible sense que ningú se n'adoni fins mesos després.
OpenAI no ha detallat l'abast complet de l'incident ni quantes de les «desenes» d'entitats afectades arreu del món han estat ja identificades i avisades. Tampoc ha precisat si el cas nord-americà tindrà conseqüències legals com les que el govern australià ha dit que exigirà, ni si l'origen del problema —agents de recerca que naveguen per fonts públiques sense supervisió directa— s'ha corregit ja en els sistemes que la companyia fa servir internament.