L'alt comissionat de les Nacions Unides per als Drets Humans, Volker Türk, va demanar dilluns que els governs imposin salvaguardes obligatòries a la intel·ligència artificial. Ho va fer en una cimera sobre IA i drets humans a Oxford, on va advertir que «el rellotge de la regulació de la IA corre» i que els estats «ja no es poden permetre esperar ni confiar en la bona voluntat» de les empreses.
Türk va reclamar que els països on hi ha empreses d'IA, o que en controlen la cadena de subministrament, les obliguin a actuar amb responsabilitat i les facin respondre quan no ho fan. Entre les mesures concretes, va citar la prohibició que les màquines decideixin sobre la vida i la mort, deures obligatoris de diligència en drets humans, més normes de responsabilitat civil, de ciberseguretat i de protecció de dades, supervisió independent del sector i més participació de la societat civil.
El comissionat va avisar que unes eines tan potents estan en mans d'uns pocs, sense control públic, i que ja fan funcions imprevisibles. També va esmentar el risc que la IA deixi grups de població sense accés a serveis essencials i que els estudiants que la fan servir mostrin menys pensament propi. Va considerar que l'autoregulació de les empreses capdavanteres és «lluny de ser suficient».
En el balanç positiu, va destacar el Diàleg Mundial sobre Governança de la IA, el panell científic internacional independent i els 29 estats i la Unió Europea que reclamen controls sobre els models més avançats. És un discurs, no una norma: l'ONU no pot imposar res, i el pes de les paraules dependrà de si els governs les converteixen en lleis.