Les Nacions Unides van convocar els dies 6 i 7 de juliol una cimera a Ginebra sobre governança de la intel·ligència artificial, amb representants de governs, empreses tecnològiques, món acadèmic i societat civil. El teló de fons és la mateixa preocupació de sempre, cada cop més urgent: la tecnologia avança més de pressa que la capacitat de les institucions per regular-la.
La trobada va coincidir amb la publicació, l'1 de juliol, del primer informe del Panell Científic Internacional Independent sobre IA. El seu copresident, Yoshua Bengio, hi va advertir que «la ciència actualment no pot garantir que la IA no provocarà un dany catastròfic», alhora que constatava que «la IA s'està acostant o superant les capacitats humanes en molts àmbits». La periodista Maria Ressa, també membre del panell, hi va afegir que «el món no pot governar allò que no entén» i que «la integritat de la informació és el nucli de la batalla» per la democràcia. Representants d'Estònia i el Salvador van posar el focus en la bretxa global d'accés a la tecnologia.
La cimera representa un dels intents més visibles fins ara de teixir un consens científic i polític compartit sobre els riscos de la IA avançada, en un moment en què el desenvolupament dels models continua accelerant-se sense que existeixi encara cap marc regulador internacional vinculant.
L'informe del panell no té caràcter vinculant ni capacitat sancionadora, i els interessos divergents de les grans potències —Estats Units, Xina, Unió Europea— fan difícil preveure una coordinació real a curt termini. Queda per veure si les advertències científiques es tradueixen en compromisos concrets o queden, un cop més, en declaracions de bones intencions.