Els sistemes de salut europeus han incorporat en els últims anys eines d'IA per al diagnòstic i l'atenció a pacients, en un procés que ha avançat més ràpid que els marcs legals pensats per supervisar-lo.

Segons va informar Euronews el 16 de juliol, el director regional de l'OMS per a Europa, Hans Henri P. Kluge, va declarar en una roda de premsa a Lisboa que gairebé dos terços dels 53 països de la regió europea de l'OMS ja fan servir diagnòstic assistit per IA i la meitat tenen xatbots d'IA per a l'atenció de pacients, mentre que només el 8% dels països compta amb una estratègia nacional específica per a la IA en salut i gairebé el 40% no té cap guia ètica per al seu ús. Kluge va advertir que "un algorisme esbiaixat pot produir un diagnòstic equivocat, per a un pacient real, amb conseqüències reals", i que aquesta bretxa "erosiona la confiança pública en els sistemes de salut en general".

La notícia és rellevant perquè posa xifres concretes a un risc que fins ara s'havia discutit sobretot en abstracte, i perquè ve d'un organisme internacional de referència que reclama obertament més regulació i recursos abans que es produeixin danys concrets a pacients per l'ús d'eines encara poc supervisades.

L'OMS només preveu llançar el seu full de ruta complet sobre IA i salut el 2028, i les dades sobre adopció i manca de regulació provenen d'un qüestionari respost pels mateixos països, no d'una auditoria independent dels sistemes concrets que ja estan en funcionament.