Els controls d'exportació dels Estats Units prohibeixen la venda de xips d'intel·ligència artificial més avançats a la Xina, però des de fa temps hi ha proves que part d'aquest maquinari hi arriba igualment a través de països tercers que actuen com a pont. El 31 de maig, el Bureau of Industry and Security del Departament de Comerç nord-americà va aclarir que calia llicència d'exportació per a qualsevol entitat la matriu de la qual tingui seu a la Xina o Macau, «onsevulga que aquesta entitat es trobi», una definició que ha obligat Nvidia a revisar amb més rigor qui compra els seus xips fora dels Estats Units.
Nvidia ha creat una llista blanca de clients aprovats a l'Àsia i ha endurit significativament els requisits de verificació a Singapur, Malàisia i el Japó, tres jurisdiccions que han estat al centre de casos de desviació de xips els darrers dos anys. Més de la meitat dels clients asiàtics previs —sobretot proveïdors de núvol emergents— no han superat la nova revisió i n'han quedat exclosos, tot i que poden tornar a sol·licitar l'entrada aportant documents de propietat, contractes amb usuaris finals i el pla físic dels seus centres de dades. El cas que ha accelerat la mesura és el d'una presumpta operació de contraban descoberta el març, relacionada amb Supermicro, per un valor proper als 2.500 milions de dòlars en xips Nvidia destinats a la Xina; en el mercat negre xinès, els servidors restringits B300 s'hi han arribat a vendre per un milió de dòlars, gairebé el doble del preu oficial nord-americà.
La mesura confirma fins a quin punt la cadena de subministrament global de xips d'IA s'ha convertit en un camp de batalla geopolític, amb Nvidia fent de facto de duana informal per compte de Washington. Les accions de la companyia van caure un 3,5% l'endemà de conèixer-se la notícia, un senyal que els inversors llegeixen aquest tipus de fricció regulatòria com un risc real per al negoci a l'Àsia, la regió que concentra bona part del creixement en infraestructura d'IA.
Nvidia no ha fet cap comunicat públic detallant la llista blanca ni els criteris exactes d'exclusió, i no se sap amb quina rapidesa els clients descartats podran tornar a operar. El conseller delegat, Jensen Huang, ha defensat en el passat que els «centres de dades de contraban són un carreró sense sortida» perquè no tenen suport tècnic oficial, però l'episodi demostra que la pràctica continua sent prou rendible perquè hi hagi qui l'intenti, i deixa oberta la pregunta de si aquest tipus de control per llista privada n'hi ha prou per tancar la bretxa.