iaintel·ligènciaartificial.cat← Portada

SALUT · 5 MIN

Una IA avalua l'estat mental de pacients simulats gairebé tan bé com un equip de psiquiatres, segons un estudi d'UTHealth Houston i Yale

El sistema analitza veu, to i comportament en vídeo. Publicat a «npj Mental Health Research», funciona pitjor en aspectes com l'aparença o els moviments fins, i els autors el plantegen com a suport, no com a substitut.

Il·lustració generada amb IA: Una IA avalua l'estat mental de pacients simulats gairebé tan bé com un equip de psiquiatres, segons un estudi d'UTHealth Houston i Yale
Il·lustració generada amb IA
Escolta:

L'avaluació de l'estat mental és una part central de l'exploració psiquiàtrica: el clínic observa com parla el pacient, com es mou, com es comporta, i en puntua una sèrie de criteris. És una tasca que exigeix molta formació i que a les zones rurals o als centres docents sovint no es pot fer amb un equip especialitzat.

Un grup de la Universitat de Texas Health Science Center a Houston (UTHealth Houston) i de Yale ha provat un sistema d'IA que analitza enregistraments en vídeo, tenint en compte la parla, el to i el comportament, i puntua deu criteris d'una exploració psiquiàtrica. L'estudi, publicat a la revista revisada per parells npj Mental Health Research (DOI 10.1038/s44184-026-00245-y), el va posar a prova amb actors que interpretaven casos d'esquizofrènia, trastorn obsessivocompulsiu i trastorn bipolar, amb diversos graus de gravetat. En el diagnòstic global, la IA va assolir una exactitud gairebé igual a la d'un equip de psiquiatres.

Segons els autors, l'eina podria ajudar sobretot en entorns docents i en llocs on no hi ha psiquiatres. Hammza Hamoudi, primer coautor, la descriu com una avaluació diagnòstica «gairebé tan bona com la d'un equip de psiquiatres».

Els límits són importants: els pacients eren actors i no persones amb un trastorn real, i els casos eren tres diagnòstics concrets. El rendiment va ser més fluix en criteris observacionals com l'aparença o la motricitat fina. Els mateixos autors insisteixen que ha de complementar el criteri del clínic i no substituir-lo, i que calen proves amb pacients reals abans de plantejar un ús assistencial.

Mateix tema

Butlletí de dissabte

La setmana d’IA, en cinc minuts.