Els agents d'IA poden llegir fitxers, connectar-se a internet i executar codi, i això obre la pregunta de com evitar que facin més del que se'ls ha encarregat. El 7 d'octubre Microsoft va respondre amb una peça tècnica: els Microsoft Execution Containers (MXC), o contenidors d'execució, que descriu Logan Iyer, vicepresident de la plataforma de Windows.
El desenvolupador declara què necessita la tasca (quins fitxers, quines adreces de xarxa) i el sistema fa complir aquest perímetre mentre s'executa. La política queda fora del control de l'agent, de manera que ni ell ni el codi que genera no es poden concedir més accés. S'hi pot regular el sistema de fitxers, la connexió a la xarxa i l'accés a la interfície d'usuari, i hi ha tres modes: aplicar la política, aprendre (bloqueja el que no s'ha autoritzat i ho anota en un informe) i permissiu (ho deixa passar i ho anota, per redactar la política).
Microsoft diu que l'eina ja és de disponibilitat general, també a Windows 365. El contenidor de processos funciona a Windows 11, macOS i Linux; el de sessió i el de WSL només a Windows 11; i el de microVM, a Windows 11 i Linux, és encara experimental. Entre els agents que ja l'admeten hi ha GitHub Copilot, OpenAI Codex, Replit, OpenClaw i LM Studio, NVIDIA hi ha integrat OpenShell, i Microsoft anuncia que hi arribaran Claude Code, Box, Egnyte i Perplexity.
És la descripció que en fa el mateix fabricant, no una avaluació independent. Microsoft admet que cada plataforma ofereix un aïllament diferent, que l'informe d'activitat de l'agent només existeix per als contenidors de processos de Windows i que la identificació de l'agent amb Entra i la gestió amb Intune encara són anunciades, no disponibles.