Mentre la majoria dels programes d'oficina incorporen assistents d'IA que envien el text a servidors remots, el processador de textos lliure LibreOffice ha decidit anar en sentit contrari. La Document Foundation, l'organització sense ànim de lucre que el manté i que, segons ella mateixa, dona servei a desenes de milions de persones i organitzacions, ha explicat en un article del seu blog, aquesta setmana, que no n'hi haurà.
La versió 26.8, publicada a finals d'agost, «no conté cap funció d'IA generativa», i això és una decisió deliberada. L'argument és de confidencialitat: qualsevol organització que tracti dades confidencials, protegides per secret professional o personals ha de saber on van a parar, i «l'única garantia que supera una auditoria és que no surtin de la màquina». Per això, avisa la fundació, «fins que això canviï, no hi haurà cap IA de cap mena a la instal·lació per defecte». També hi pesen els dubtes sobre durant quant de temps els proveïdors conserven les dades i el risc de quedar lligat a un únic proveïdor.
El moviment importa perquè converteix l'absència d'IA en un argument de venda, adreçat a administracions, despatxos o hospitals que han d'acreditar el tractament de les dades. És el mateix raonament que dona sentit a molts programes de codi obert: el control és a l'ordinador de l'usuari.
No és, però, un rebuig frontal. Els usuaris poden activar funcions d'IA mitjançant extensions opcionals connectades a models que s'executen en local, i la fundació emmarca la decisió com una avaluació tècnica del moment, no com una posició ideològica: diu que seguirà de prop l'evolució de la tecnologia. Tampoc no es dona cap xifra de quants usuaris ho demanaven.