Mentre el debat sobre l'impacte de la intel·ligència artificial generativa continua dominat per informes tècnics i declaracions de directius de grans laboratoris, cada cop guanyen més pes les veus de divulgadors que expliquen aquests canvis a un públic general, sovint des de fora de l'acadèmia o de la indústria.
Segons va publicar El Punt Avui el 19 de juliol, Jon Hernández, creador de contingut nascut a Barcelona el 1983 i que en dos anys s'ha convertit en una de les veus més seguides en divulgació d'intel·ligència artificial en llengua castellana —amb un canal de YouTube que acumula centenars de milers de seguidors—, defensa que "la IA no és el problema; el problema és la transició". Hernández hi sosté que els beneficis de la tecnologia arribaran amb relativa facilitat, mentre que els riscos reals no són tecnològics sinó polítics, econòmics i socials, derivats de com es gestioni el canvi. Reclama que Europa desenvolupi models d'IA propis i retingui talent per no dependre tecnològicament dels Estats Units i la Xina, adverteix que el continent va per darrere en inversió, i alerta que la societat encara subestima l'abast de la transformació que la IA portarà a sectors com la sanitat, l'educació i l'ocupació.
La notícia és rellevant perquè mostra com la divulgació catalana i en castellà sobre intel·ligència artificial guanya influència pública en un moment de creixent adopció de la tecnologia, i perquè les seves reclamacions de sobirania tecnològica europea connecten amb el debat, cada cop més present a Catalunya i a la resta de la Unió Europea, sobre la dependència dels grans laboratoris nord-americans i xinesos.
Les afirmacions de Hernández són una opinió personal d'un creador de contingut, no un estudi acadèmic ni una anàlisi de dades pròpia, i l'article no hi aporta xifres concretes sobre la bretxa d'inversió entre Europa, els Estats Units i la Xina, ni detalla mecanismes de política pública específics per assolir la sobirania tecnològica que reclama.