Alemanya arrossega des de fa anys un model industrial sota pressió: energia cara des que va perdre el gas rus barat, competència xinesa en l'automoció, permisos lents i un retard de Europa en centres de dades respecte dels Estats Units. En aquest context, la IA es presenta sovint com una via de modernització.
Aquest dilluns, a la cimera «Invest in Germany» de Berlín, el conseller delegat de Nvidia, Jensen Huang, va conversar amb el canceller Friedrich Merz i va instar els fabricants de cotxes i de maquinària a adoptar la IA amb rapidesa. Va defensar que la IA és «física» —robòtica, fàbriques, vehicles, indústria pesant— i va resumir-ho dient que «els electrons mai no substituiran els àtoms». Segons l'agència AFP, també va afirmar que les dades de fabricació del país «són el seu recurs natural» i que «pertanyen a la nació».
Huang va recomanar a Alemanya importar la tecnologia d'IA, però no «exportar la seva cultura, els seus valors ni el seu coneixement». Ell i Merz van assenyalar el Mittelstand, el teixit de centenars de mitjanes empreses industrials especialitzades, com a gran beneficiari possible. L'argument connecta amb la idea, defensada també per l'ex-president del BCE Mario Draghi, que les dades industrials europees són un actiu estratègic davant l'avantatge nord-americà en models.
Els límits són clars: l'acte no va comportar cap anunci d'inversió ni cap acord nou, només un discurs d'un proveïdor que ven les eines que recomana. Quant a xifres, l'únic antecedent és el centre industrial d'IA d'1.000 milions d'euros que Nvidia i Deutsche Telekom van anunciar el novembre del 2025, que no forma part d'aquest esdeveniment.