Al Japó, els óssos s'han acostat tant als pobles que el país ha acabat recorrent a la intel·ligència artificial. VilaWeb publica una crònica del 18 d'octubre de 2026, signada originalment per Chie Tanaka per a The Washington Post, que parteix del cas d'un cuidador de 58 anys mossegat a la mà prop de Showa, una vila rural d'uns 1.000 habitants del nord-est del país, on feia més de deu anys que no hi havia cap atac.
Segons dades del Ministeri de Medi Ambient, l'any fiscal 2025 va acabar amb un rècord de 238 ferits i 13 morts, i els primers cinc mesos del 2026 n'afegeixen 56 de ferits i 6 de morts. Entre les causes es citen el despoblament rural, que ha deixat més espai per als animals, el canvi climàtic i la caiguda del nombre de caçadors. Per respondre-hi, els municipis proven mapes de risc amb IA que prediuen on poden aparèixer els óssos, càmeres amb IA com el sistema B Alert de Sendai, entrenat amb unes 60.000 imatges de fauna i present a 29 municipis, i drons amb càmera tèrmica, un dels quals va ajudar a capturar nou óssos a Showa. També hi ha drons amb esprai de pebre, un mapa de la Universitat Sophia amb un 70% d'encert aproximat i robots de quatre potes d'una empresa emergent de la Universitat de Tòquio, encara en proves.
L'interès del cas és que la IA es fa servir aquí com a eina de prevenció, no de vigilància de persones, i que els resultats encara són incerts. Kiyoshi Yamauchi, de la Universitat d'Iwate, adverteix que instal·lar una tecnologia nova no vol dir que el problema quedi resolt, i Shinsuke Koike, ecòleg d'óssos, remarca que la situació ha canviat de soca-rel.
La crònica no aporta cap avaluació independent de quant redueixen els atacs aquestes eines, i les xifres de precisió de cada sistema les donen els seus responsables. Tampoc no explica què passa amb els óssos capturats més enllà d'una pauta de la prefectura de Fukushima, que els deixa matar o alliberar cas per cas.