Els índexs que els hospitals fan servir avui per mesurar la gravetat d'un pacient amb sèpsis —com l'SOFA— es van dissenyar fa dècades, amb variables fixes i llindars calibrats sobre cohorts de pacients que ja no s'assemblen als d'ara. Fins ara, cap alternativa apresa directament de trajectòries reals de pacients havia arribat a fer-se servir de manera habitual als hospitals.
Un equip amb investigadors d'Emory, Duke i altres centres de Geòrgia i Massachusetts ha penjat el 27 d'agost a arXiv un estudi retrospectiu amb 29.116 i 7.691 pacients adults que complien els criteris de Sepsis-3, de dos sistemes hospitalaris diferents. Amb 43 variables recollides de manera rutinària durant una finestra de 72 hores, han entrenat un índex que no classifica cada hora com a "bona" o "dolenta", sinó que fa servir la mortalitat com un senyal per ordenar el risc al llarg de tot el tractament, cosa que permet repartir la importància de manera no uniforme entre els diferents moments. En les proves, els pacients que no van sobreviure van puntuar entre 1,19 i 1,64 punts més alt en una escala de 0 a 10 que els que sí, un patró que es manté encara que es divideixin els pacients per gravetat inicial, lactat, pressió arterial mitjana o creatinina; els canvis de l'índex dins d'un mateix pacient també van correlacionar amb els canvis de lactat.
Si es confirma, un índex així podria servir com a eina de suport a la decisió clínica, complementant —no substituint— el criteri dels metges, en detectar hora a hora un deteriorament que les escales actuals, més rígides, poden no captar amb la mateixa finesa. És exactament el tipus de resultat tècnic, amb mètode i avaluació explícits sobre dades hospitalàries reals, que sol quedar eclipsat per notícies d'acords milionaris del sector.
Es tracta d'un preprint encara sense revisió per parells, i els mateixos autors adverteixen que la concordança entre els dos hospitals és més feble quan es comparen models entrenats en centres diferents (entre el 70% i el 77% de la concordança dins d'un mateix centre) que quan es mesura dins d'un sol sistema hospitalari. Calen encara validacions prospectives, en més hospitals i amb poblacions més diverses, abans que pugui fer-se servir en la pràctica clínica diària.