La insuficiència cardíaca amb fracció d'ejecció preservada (HFpEF, per les sigles en anglès) és un tipus d'insuficiència cardíaca especialment difícil de detectar amb els mètodes clínics habituals, i sovint es diagnostica quan el pacient ja ha patit un deteriorament evitable; per validar si les eines d'IA que prometen millorar-ho compleixen realment el que anuncien, l'American Heart Association (AHA) ha creat el seu propi AI Assessment Lab, un laboratori que avalua de manera científicament independent algorismes d'intel·ligència artificial cardiovascular i d'ictus.
L'AHA va publicar aquest 22 de juliol el primer informe d'aquest laboratori, centrat en l'EchoGo Heart Failure, una eina de suport diagnòstic de la companyia britànica Ultromics ja aprovada per la FDA, que analitza vídeos d'ecocardiografia estàndard per identificar pacients amb HFpEF. Fent servir dades clíniques i d'imatge independents de la plataforma Dandelion Health, l'informe conclou que l'algorisme podria detectar la malaltia una mitjana de 263 dies —gairebé nou mesos— abans que amb l'atenció clínica estàndard, amb un impacte modelat de fins a 477 vides potencialment salvades per cada 10.000 pacients al llarg de cinc anys, 406 hospitalitzacions, 501 reingressos i 564 visites a urgències menys, i un estalvi d'uns 1.800 dòlars per pacient; l'anàlisi per subgrups mostra, a més, un benefici proporcionalment més alt entre pacients joves i no blancs. «El laboratori d'avaluació d'IA de l'American Heart Association aporta exactament el que li faltava al sector: una validació clínicament significativa», ha declarat Roger Owens, director comercial d'Ultromics.
La notícia és rellevant perquè mostra un intent seriós d'una societat científica de gran prestigi de posar xifres independents, i no només les que aporten les mateixes empreses, al valor clínic i econòmic real de les eines d'IA que es comercialitzen per a la cardiologia, en un moment en què l'adopció d'aquestes eines als hospitals depèn en bona part de si els metges se'n refien.
Les xifres de l'informe provenen d'un model estadístic aplicat a dades retrospectives, no d'un assaig clínic prospectiu amb pacients reals seguits en el temps, de manera que encara falta comprovar si aquest benefici es confirma en la pràctica diària dels hospitals, i l'estudi es limita al sistema sanitari nord-americà, sense que se sàpiga com es traslladarien aquestes xifres a altres entorns clínics.