El desembre del 2025 Nvidia va tancar amb Groq, fabricant de xips per executar models d'IA, un acord que es va presentar com una llicència «no exclusiva» valorada en uns 20.000 milions de dòlars: Groq continuava existint, però Nvidia fitxava una part molt gran dels seus enginyers. El setembre d'aquest any, el Departament de Justícia dels Estats Units va obrir una investigació per saber si l'operació va esquivar el control antimonopoli, tal com ja vam explicar.
La novetat és una demanda presentada a Delaware entre el 3 i el 4 d'octubre per Benjamin Serebrin i Joshua Rubin, dos antics enginyers de Groq i alhora accionistes. Segons la informació que recull el Financial Times, sostenen que la junta va estructurar el pacte de manera inadequada: que els titulars d'accions ordinàries en van sortir amb molt poc, que no es va defensar el millor preu i que alguns accionistes no van poder votar.
El cas il·lustra una pràctica cada cop més habitual al sector: pagar una llicència en comptes de comprar l'empresa, de manera que el talent canvia de mans però la societat original continua en peu. Aquesta fórmula pot evitar part del control regulador, però deixa oberta la pregunta de qui cobra què quan l'empresa original queda amb la llicència i sense l'equip.
Cal tenir present que són acusacions d'una demanda i no s'ha provat res; les fonts consultades tampoc no coincideixen en el repartiment exacte dels diners de l'acord, i per això aquí només es dona la xifra global aproximada. Ni Nvidia ni Groq no consten en les fonts consultades amb una resposta detallada a la demanda.