Google va presentar Dreambeans al juny com una aplicació experimental per a Android i iOS que crea, sense que l'usuari hagi d'escriure cap instrucció, històries il·lustrades a partir de la seva pròpia activitat digital: el calendari, el Gmail, Google Fotos, les cerques, YouTube i les converses amb Gemini. Al setembre es va obrir a tots els usuaris adults dels Estats Units, i des de llavors algunes històries també es poden animar amb Veo, el model de vídeo de l'empresa.
Dilluns l'aplicació va arribar a l'Índia, el primer mercat fora dels Estats Units. Hi funciona en anglès i en tretze llengües del país, entre les quals l'hindi, el panjabi, el tàmil, el telugu i el bengalí, tot i que només se'n pot triar una alhora i les històries no poden barrejar-les, una limitació en un país on molta gent alterna l'hindi i l'anglès en una mateixa frase. Google diu que ha triat l'Índia pel gran nombre de persones que ja fan servir alhora Gemini, Gmail i Fotos. L'aplicació només és per a comptes personals: l'usuari decideix quins serveis hi connecta, els pot desconnectar quan vulgui i pot esborrar-ne les dades.
L'expansió diu molt de l'estratègia de les grans tecnològiques: el valor de la IA de consum ja no és només respondre preguntes, sinó conèixer prou la vida de cadascú per proposar-li contingut. Google pot fer-ho perquè té el correu, les fotos i l'agenda de centenars de milions de persones, un avantatge que pocs rivals tenen. L'empresa diu que vol fer l'aplicació més útil, més enllà de les històries i les recomanacions.
De moment, però, l'interès és modest. Segons estimacions de Sensor Tower que cita TechCrunch, Dreambeans suma unes 55.000 descàrregues als Estats Units des del juny, i a l'octubre van caure un 84% respecte del setembre, fins a unes 5.500. A més, l'aplicació depèn de dades molt personals, cosa que pot fer recular molts usuaris, i pot fer reviure records dolorosos, com els de persones que han mort; per això permet vetar temes concrets.