La proliferació d'agents d'intel·ligència artificial autònoms per programar ha portat els fabricants a executar-los dins d'entorns aïllats, o sandbox, pensats per limitar el dany si l'agent es desvia o és manipulat, però aquests agents depenen sovint d'eines externes que interactuen amb els fitxers que generen.
Segons ha revelat Bleeping Computer el 20 de juliol, l'equip de recerca de Pillar Security —format per Eilon Cohen, Dan Lisichkin i Ariel Fogel— va publicar durant una setmana una sèrie de descobriments anomenada "Week of Sandbox Escapes", amb vulnerabilitats detectades a Cursor, Codex d'OpenAI, Gemini CLI de Google i Antigravity de Google. El patró comú és que l'agent escriu un fitxer dins del sandbox que una eina externa de confiança —extensions de Python, integracions de Git, tasques de VS Code o sòcols de Docker— llegeix o executa fora de l'espai aïllat, sovint activat per instruccions amagades en fitxers README, incidències o dependències del projecte. OpenAI va pedaçar una llista blanca insegura de comandes de Git a la versió 0.95.0 de Codex i va pagar una recompensa d'alta severitat; Cursor va corregir diverses vulnerabilitats, inclosa la CVE-2026-48124, a la versió 3.0.0; Google va classificar les dues troballes a Antigravity com a vulnerabilitats vàlides però de gravetat rebaixada, argumentant que són difícils d'explotar perquè requereixen enginyeria social.
La notícia és rellevant perquè mostra que la seguretat dels agents de programació d'IA no ha seguit el ritme de la seva adopció massiva entre desenvolupadors, i que el disseny mateix del sandbox —pensat per contenir l'agent, no les eines externes que interactuen després amb els fitxers que genera— crea un punt cec compartit per múltiples productes de diferents empreses alhora.
Bleeping Computer no aclareix si alguna d'aquestes vulnerabilitats ha estat explotada activament fora de l'entorn de proves de Pillar Security, ni quants usuaris han quedat exposats abans que s'apliquessin els pedaços corresponents.