Les reunions anuals del Fons Monetari Internacional i el Banc Mundial, que aquesta setmana se celebren a Bangkok, han portat la intel·ligència artificial al centre del debat econòmic. L'organisme afirma al seu informe *World Economic Outlook* que la inversió en IA ha donat impuls a l'activitat mundial i al comerç internacional, arrossegada per la despesa massiva en infraestructures i maquinari.
Segons que explica el diari Ara, la directora gerent de l'FMI, Kristalina Georgieva, va advertir que, sense salvaguardes, els riscos poden superar les oportunitats. Va dir que la IA necessita uns fonaments ètics sòlids i que no sap si la societat ja els té, i que fins ara només s'hi veuen guanys de productivitat incipients, no encara a una escala transformadora. Va afegir que els governs no poden regular una tecnologia que va tan de pressa perquè en saben massa poc, i que la responsabilitat del control ha de recaure en les empreses líders. Va comparar els grans models de llenguatge amb una cursa de Fórmula 1: si el cotxe surt de la pista i causa morts, el regal potser no val la pena.
Jack Clark, cofundador d'Anthropic i responsable de política pública de l'empresa, hi va replicar que el problema és pitjor del que ella pensa i va fer servir la imatge d'un cotxe de Fórmula 1 de nit i sense frens. Segons l'Ara, va defensar que cal fixar un estàndard comú per als models abans de posar-hi barreres reguladores, que l'hauria de fixar el govern, i que les proves de seguretat i la compartició de resultats haurien de ser obligatòries i no voluntàries, com ho són ara a Anthropic.
Convé llegir-ho amb mesura: són declaracions en un fòrum, no una proposta formal, i la crònica no en reporta xifres noves. També és notable que l'FMI reconegui l'impuls econòmic de la inversió en IA i alhora en qüestioni l'efecte a llarg termini: encara cal veure si aquest impuls de la demanda esdevindrà un guany real de productivitat i d'oferta.