L'Exèrcit dels Estats Units porta anys desenvolupant el TITAN (Tactical Intelligence Targeting Access Node), una estació terrestre mòbil pensada per fusionar en temps real dades de satèl·lits, drons, radars i altres sensors i convertir-les en recomanacions d'objectius per a armament de llarg abast. Palantir en va rebre el 2024 un contracte de 178,4 milions de dòlars per construir-ne deu prototips, que ja s'han lliurat i provat sobre el terreny.
L'1 de setembre, l'Exèrcit ha anunciat un nou encàrrec de producció valorat en 192 milions de dòlars per fabricar vuit plataformes TITAN noves —quatre de la versió Avançada i quatre de la Bàsica— en els pròxims divuit mesos. Palantir, com a contractista principal amb el suport de L3Harris, Sierra Nevada Corporation, Strategic Technology Consulting i World Wide Technology, rep 127 milions de dòlars; Anduril, responsable del maquinari reforçat i de la integració dels refugis del sistema, en rep 65. Segons fonts de l'Exèrcit, el sistema «redueix dràsticament els temps entre la detecció d'un sensor i el tret gràcies a nominacions automatitzades d'objectius». El tinent coronel Jonathan Lipscomb ha insistit que «sempre hi haurà un humà dins del circuit» d'aquest procés d'identificació i nominació d'objectius, mentre que Akash Jain, de Palantir, ha destacat que «el TITAN l'han format els mateixos soldats que l'han fet servir, en les condicions en què l'han fet servir».
El cas és rellevant per al debat sobre l'automatització de la guerra perquè marca el pas d'un programa de prototips a la producció en sèrie d'un sistema que incorpora IA directament al cicle de decisió sobre objectius militars, amb l'Exèrcit ja preveient noves comandes de producció per a l'exercici fiscal 2027.
Les garanties de supervisió humana que citen els responsables del programa no s'han pogut verificar de manera independent, i no hi ha, de moment, cap avaluació externa de com es comporta el sistema en condicions de combat real més enllà del que expliquen l'Exèrcit i els mateixos contractistes.