Cada cop és més habitual que els assistents d'IA conversin, reaccionin al to de veu i semblin entendre com ens sentim. Una pregunta que se'n deriva és si, en veure aquest comportament, els humans els atribuïm consciència, i si ho fem igual que a una altra persona.
Un equip de la Universitat Ludwig-Maximilian de Munic, amb Louis Longin com a primer autor i Bahador Bahrami i Ophelia Deroy com a responsables sèniors, ho ha provat amb prop de 1.100 participants, repartits en dos grups. A uns se'ls van descriure agents artificials amb diferents graus de sensibilitat a l'entorn, com reaccionar als sons o reconèixer les emocions dels altres; a la resta, les mateixes situacions amb personatges humans. Després havien de valorar com de conscient semblava cada personatge. El treball s'ha publicat a la revista revisada per parells Cognition (DOI 10.1016/j.cognition.2026.106733).
El resultat és que com més sensible era el personatge, més consciència li atribuïen, tant si era humà com artificial. Però fins i tot la IA més sensible va rebre una valoració més baixa que l'humà menys sensible, de manera que el comportament idèntic no donava la mateixa consciència. En canvi, quan es preguntava per un terme més neutre, com ara «estar al corrent» de l'entorn, les valoracions de persones i màquines es van assemblar força. «La gent atribueix sistemàticament menys consciència a la IA que als humans, fins i tot quan el comportament és idèntic», resumeix Longin.
Els límits són clars. Els participants no van interactuar amb cap IA ni amb cap persona: només van llegir breus descripcions escrites, i la nota de premsa no detalla com es van repartir els participants entre els grups ni discuteix limitacions. Que la gent atribueixi menys consciència a una IA tampoc no diu res sobre si una IA pot ser o no conscient: mesura percepcions, no la realitat dels sistemes.